L'Espanyol obté un punt a Vila-real a còpia de resistència col·lectiva
L'Espanyol brilla en el joc defensiu i obté un punt valuós a Vila-real
L'expulsió de Forlín (14') condiciona la manera de jugar dels de Pochettino
L'atac i gol dels locals es va trobar amb un Kameni genial i una defensa ferma
EL MILLOR
L'EMPAT
L'Espanyol va poder mantenir la seva porteria a zero durant 94 minuts gràcies a la tasca col·lectiva de tots els seus futbolistes, que es van posar la granota de feina amb l'expulsió de Forlín
EL PITJOR
LA POSSESSIÓ
L'Espanyol no va aconseguir en cap moment del partit rebaixar el to ofensiu del Vila-real en ser incapaç de tenir possessions llargues
La possessió va ser gairebé del 90%, però els locals es van trobar una defensa impecable
L'Espanyol va esgarrapar un punt del camp del Vila-real en aconseguir defensar a un altíssim nivell, en un partit que es va convertir en un monòleg de possessió dels de Valverde que, si bé van tenir algunes ocasions clares, van ser incapaços de superar l'entremat defensiu dissenyat per Pochettino després de patir l'expulsió de Forlín en el minut 14 del partit. Condicionat per aquesta expulsió, la disciplina col·lectiva va fer possible el miracle. Si l'Espanyol ha demostrat en aquesta lliga que sap tenir la pilota i que es troba còmode amb la possessió, ahir al Madrigal va mostrar la seva cara més pragmàtica i solidària per defensar el resultat inicial.
El monòleg de possessió de pilota del Vila-real en el primer quart d'hora i l'expulsió de Forlín van condicionar un partit que fins aleshores dominava el Vila-real al centre del camp i l'Espanyol a les àrees, ja que la millor ocasió la van tenir els blanc-i-blaus amb un rebuig de cap al pal d'un defensa local. Amb deu homes i 75 minuts al davant, Pochettino va haver de sacrificar l'aposta que havia fet amb Nakamura en situar-lo al costat de Moisés Hurtado en el lloc de Verdú, que es va quedar a la banqueta. Era un altre partit. Sense Nakamura i Verdú i jugant amb deu homes la batalla per la possessió estava perduda. Refet l'equip amb Pillud al lateral i Roncaglia a l'eix central tocava defensar, refredar el partit i restar temps al rellotge amb possessions tan llargues com fos possible i acabant les jugades per evitar els contraatacs. Malauradament no ho va fer i el partit només va tenir una direcció: la porteria de Kameni.
L'Espanyol no patia gens en defensa estàtica perquè el Vila-real jugava amb massa lentitud i amb accions previsibles. Ni tan sols en el joc d'estratègia van treure profit els de Valverde (va llançar deu córners en la primera part). A còpia d'insistència, el Vila-real va crear dues accions de perill clares. Primer Rossi i després Pires van tenir el gol a les botes, però Kameni es va lluir en dos cara a cara que van mantenir viu els espanyolistes en el descans.
Més del mateix.
Un xut de Cazorla aturat per Kameni va animar els parroquians locals i l'àrbitre, que es va deixar emportar per la inèrcia de la graderia, comportant-se com un autèntic corcó en contra dels interessos blanc-iblaus amb faltes laterals en contra i targetes grogues que podien arribar a condicionar el joc dels defenses. A mesura que l'Espanyol s'anava trobant més còmode al darrere, massa potser, Valverde anava col·locant davanters al camp fins a convertir el seu joc en un atac d'handbol. El Vila-real, que va acabar jugant amb Cazorla, Cani, Rossi, Llorente, Jonathan Pereira i el defensa Gonzalo en atac, portava la pilota de banda a banda, però la basculació de la defensa impedia qualsevol passada en perpendicular cap a la porteria de Kameni.
Sense poder sortir del darrere, els de Pochettino van provocar que el Vila-real comencés a desesperar-se. Els locals van perseverar fins a tenir la millor ocasió amb un xut de Senna amb la defensa descol·locada que afortunadament va anar fora. Ahir, tocava resistir per no perdre, i l'Espanyol ho va fer sumant un punt que té gust de glòria.
VILA-REAL
