Esports

Càntics d'estadi

Pulpopop presentarà avui a Montilivi el cant que ha fet per incloure el camp del Girona en la seva guia GR Pop

El 2010, el Girona va estrenar l'himne creat per Josep Thió i tocat per The Gruixut's

Durant la temporada de l'ascens a segona A i els mesos posteriors, el Girona FC va tenir com a banda sonora la sardana Girona m'enamora. Sense voler treure mèrit a la composició del mestre Ricard Viladesau, és evident que no acaba de funcionar com a càntic multitudinari a la graderia d'un camp de futbol. Així que, l'any 2010, l'equip gironí va encarregar a un compositor més actual, Josep Thió, membre fundador de Sopa de Cabra, que escrivís un himne fet a mida per a un equip del segle XXI: un himne que, a més a més, fes una crida a la unió (“Mira al teu costat, ara ja som dos, millor si som molts més, tots junts ho podem fer”), la unió de l'equip, de la seva afició, de tota una ciutat, però també de les comarques gironines, fent costat a un projecte esportiu que ara, tres anys després, està donant els seus millors fruits. Per remarcar aquesta voluntat que l'equip i el seu himne no fossin només patrimoni de Girona ciutat, es va encarregar la interpretació i l'enregistrament de la composició de Thió a uns intrèpids baixempordanesos, The Gruixut's, que van posar tota la seva energia al servei del club.

El cant de Pulpopop

Tres anys després, el patrimoni musical del Girona s'amplia amb El pany del camp la clau, una composició del grup gironí Pulpopop –de fet, format per un sarrianenc (Edgar Massegú) i un cellerenc (Pau Boïgues)–, que es presentarà avui en públic al camp de Montilivi. Aquest “nou càntic del Girona”, que celebra la gran temporada de l'equip, s'inclou també en la guia sonora GR Pop, una aplicació de mòbil creada per Pulpopop i l'artista Kenneth Russo, en col·laboració amb el Bòlit, Centre d'Art Contemporani de Girona. Aquesta guia permet a l'usuari visitar alguns dels punts emblemàtics de la ciutat, escoltant en cadascun una cançó determinada. En el cas d'El pany del camp la clau –el títol, un fragment de la lletra, s'escriu a raig, sense cap coma, a la “manera púlpica”–, el punt idoni per escoltar la cançó amb el mòbil és el centre del camp, des d'on es podrien veure a la graderia escenes com aquesta: “Al fons de la grada hi ha un avi amb la bandera, a l'altra mà hi duu el nét que crida ben fort.” L'afició és “el jugador dotzè”.

Pulpopop va gravar la cançó a l'estudi Soundclub de Salt, amb Xavi Pendón (tenora, clarinet, saxo i cors), la veu de Paola (La Loca Histeria) i els càntics de Lluís Costa. Justament, la tenora hi té un paper molt important, com si fos una connexió entre la tradició de Viladesau i la modernitat de Pulpopop. La cançó té una tornada que convida el públic a cantar la paraula gol, i que el grup entregarà al club perquè la posi per megafonia quan marqui l'equip.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.