Esports

Ricard Fernández

Exatleta

«El fals positiu va canviar la meva trajectòria vital»

el record
«No oblidaré mai aquella trucada. El mal que m'han fet no es paga amb diners»
CONSEQÜÈNCIES
«Odriozola m'ha enviat un correu de disculpa, però encara no ha fet cap nota pública»

—Es veu capaç de resumir les claus per entendre el seu cas?

—«Entre cometes, van inventar-se un fals positiu i van posar fi a la meva carrera esportiva. A partir d'aquí, simplement em vaig limitar a lluitar per esbrinar què és el que havia passat. I ara, cinc anys, sis mesos i una setmana després d'aquell fatídic dia tinc una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que em dóna la raó. Determina que, efectivament, es tractava d'una mostra negativa que un laboratori de Madrid havia donat com a positiva.»

—Ja han passat els dies de termini que tenia la Federació Espanyola d'Atletisme (FEA) per recórrer la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Li ha arribat alguna notícia?

—«L'únic que he rebut és un correu del president de la federació, José María Odriozola, en què em demanava disculpes i deia que intentaria investigar què havia passat. També deia que faria una nota pública per explicar tot el procés, però de moment no ha aparegut res.»

—I a partir d'ara, què?

—«Doncs és el moment de demanar responsabilitats i esbrinar quina ha estat la raó per la qual ha passat tot això. A partir d'aquí, jo ja quedaré fora d'aquesta lluita i ja és l'advocat que haurà de determinar com continua el procés.»

—Òbviament, reclamarà danys i prejudicis...

—«Si l'advocat ho decideix així, doncs anirem endavant, però el meu objectiu final no és aquest, perquè el mal que m'han fet no es pot pagar amb diners.»

—El mal és irreparable?

—«Han variat totalment la meva trajectòria vital, perquè quan una persona es dedica al cent per cent a l'esport i plega, hi continua vinculada d'alguna manera. Jo m'hi vaig haver de desvincular totalment.»

—En el moment que va esclatar tot tenia 30 anys i en feia un que s'entrenava a Madrid. Quins eren els seus objectius?

—«El meu objectiu era demostrar el nivell que havia exhibit de júnior i promesa. Volia arribar a estar entre els millors especialistes europeus. Penso que hauria pogut lluitar per les medalles en l'anterior europeu a Göteborg, i també ara a Barcelona.»

—Com recorda la trucada en què el van informar que havia donat positiu?

—«El 23 d'agost de 2004 em quedarà per sempre més gravat a la memòria. No se m'oblidarà mai. De fet, estic escrivint un llibre sobre aquesta experiència. La gent no s'ho pot imaginar. Que et truquin i que et diguin que has donat positiu i tu saps amb tota certesa que no pot ser. Va ser com un malson.»

—Quan es fa públic un positiu, gairebé tots els implicats es declaren innocents.

—«És l'estratègia que se segueix. No tothom que ho nega diu la veritat, però també, com en el meu cas, no tothom menteix. Socialment, és un tema molt sensible i quan la gent t'assenyala amb el dit és molt difícil que et creguin. El problema és que la justícia va molt lenta i has d'esperar com a mínim tres anys per portar el procés a la justícia ordinària.»

—És conscient que en el seu esport el dopatge existeix?

—«Malauradament, on hi ha diners sempre hi ha gent que en vol treure més profit que els altres.»

—Va dubtar en algun moment que el positiu fos real?

—«No, perquè l'EPO no és una substància que et puguis prendre per error. Te l'has d'injectar i per això n'estava del tot convençut.»

—Un element clau, o el més determinant del procés, va ser l'informe pericial del laboratori de Barcelona, que va desmentir els valors del que s'havia fet a Madrid.

—«Sí, perquè aleshores es va demostrar que el procés estava farcit d'irregularitats. Es va evidenciar que la mostra era negativa i l'havien donat com a positiva. També es va demostrar que la mateixa persona que havia analitzat la mostra A ho havia fet amb la B, la qual cosa era totalment il·legal. En definitiva, era un fals positiu com una casa.»

—Troba alguna explicació al malson que li ha tocat viure?

—«Realment, no. Puc tenir les meves teories i les meves sospites, però la veritat només la sap qui va decidir que volia que hi hagués un positiu. No sé quina va ser la raó ni qui en va ser el responsable. M'agradaria saber-ho.»

—Es considera un cap de turc en un context en què hi havia molta pressió contra el dopatge?

—«És possible. No crec que no hi haguessin prou controls, sinó pocs positius.»

—Durant el procés ja havia guanyat una denúncia a l'Agència de Protecció de Dades.

—«Sí, perquè legalment fins que no s'arriba a la justícia ordinària i hi ha una resolució ferma com ara no es pot dir si hi ha hagut positiu o no.»

—I després encara va arribar un segon positiu, quan ja estava retirat.

—«Això ja va ser de pel·lícula, perquè em van fer dos controls en una setmana quan ja estava retirat. Es tractava d'un producte innocu i aviat el comitè espanyol de disciplina esportiva va revocar la sanció.»

—El procés li deu haver costat un ull de la cara.

—«He tingut la sort que ho he pogut tirar endavant bastant pel meu compte, sobretot en la part inicial i amb la col·laboració del meu soci Miguel Liñán, company d'estudis de relacions laborals. Un cop el cas va arribar a la justícia ordinària, ja ens va ajudar l'advocat Eduardo Bas. Va arribar a la conclusió que l'afer era de jutjat de guàrdia.»

—De tota aquesta història n'ha tret alguna cosa positiva?

—«Puc dir que no he perdut les capacitats de lluita i de superació, que són molt necessàries en el món de l'esport. No l'he pogut continuar aplicant a la pista, però he aconseguit una victòria molt difícil, fins i tot més que algunes medalles en campionats internacionals.»

—Practicava l'atletisme des de ben petit. Aquesta experiència l'ha desenganyat sobre l'esport d'elit?

—«Sí, m'ha deixat trasbalsat i sense ganes de tornar-hi. A mi sempre m'ha agradat l'esport i ara és com si revivís la meva època de cadet i de júnior. Hem fet una associació esportiva que es diu Canet Race i estem organitzant una cursa, i els caps de setmana anem a córrer en les proves del calendari català.»

—La vida continua. Encara té plans en el món de l'atletisme?

—«Amb aquest incident m'havia desvinculat de l'esport i ara m'hi vull tornar a enganxar. Estic estudiant un màster en periodisme esportiu i vull enfocar la meva vida laboral en una feina que m'ompli, segurament el màrqueting esportiu.»


entRevista a ricard fernÁndez.

Exatleta, una sentència l'ha declarat innocent

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.