Opinió

CRÈDIT O DÈBIT

DANI COLMENA

La casa, pels fonaments

Una direc­tiva capaç de gua­nyar dues Cham­pi­ons i qua­tre lli­gues en set anys i de rellançar l'eco­no­mia del club con­ver­tint-lo en un dels que més diners ingressa, esgota els últims dies de man­dat amb poques assig­na­tu­res pen­dents. Però si n'hi ha una que ha que­dat enlaire, és la que fa referència a les ins­tal·laci­ons del club. La junta ha inver­tit en juga­dors de pri­mer nivell i en recur­sos per fer arri­bar el Barça a tot el món –l'acord amb l'Uni­cef, la fun­dació...–, però ha dedi­cat pocs esforços a posar en ordre casa seva. Amb un deute que els més opti­mis­tes xifren en 250 mili­ons, i d'altres, en més del doble, ara tam­poc sem­bla­ria un moment òptim per a grans pro­jec­tes, però les neces­si­tats del Barça són urgents. El Camp Nou no està a l'altura de l'equip ni d'altres clubs que en un altre moment sí que van afron­tar el repte de cons­truir esta­dis. Laporta es va enco­ma­nar a Fos­ter, l'arqui­tecte mediàtic, però amb el temps aque­lla idea s'ha reve­lat invi­a­ble. El Palau Blau­grana és un pavelló obso­let, impropi d'un club poli­es­por­tiu tan potent, que no genera ingres­sos –no té espai per a ofer­tes d'oci i res­tau­ració, ni per a llot­ges, ni per aco­llir esde­ve­ni­ments cul­tu­rals– i que està amenaçat per la nor­ma­tiva de l'Euro­lliga, que exi­girà que els pave­llons tin­guin una capa­ci­tat supe­rior a les 10.000 loca­li­tats. El Mini­es­tadi és un camp incòmode, infrau­ti­lit­zat, que el temps ha enve­llit amb cru­esa, i la ciu­tat espor­tiva, cons­truïda a bat­ze­ga­des i sense gaire con­vicció a Sant Joan Despí, no com­pleix els requi­sits mínims d'un bon com­plex espor­tiu. S'hi afe­geix una len­ti­tud des­es­pe­rant a l'hora d'aca­bar la nova Masia, i el fet que les sec­ci­ons no pro­fes­si­o­nals pere­gri­nen per camps i pave­llons de tota la ciu­tat. La direc­tiva sor­tint ha inten­tat esme­nar aques­tes man­can­ces, però els ges­tos han estat tímids. Pot­ser perquè els diri­gents es pre­o­cu­pen més dels resul­tats imme­di­ats, els que van jut­jant la seva gestió sobre la marxa, que de deci­si­ons a llarg ter­mini. O pot­ser per una qüestió de per­fil; men­tre Núñez, empre­sari immo­bi­li­ari, sem­pre va tenir bon olfacte per ven­dre i com­prar patri­moni, la gene­ració del Power­point se sent més còmoda en àrees de negoci més etèries, com el màrque­ting i les finan­ces.

Ara que és moment de con­tras­tar idees, seria bo que, en lloc de bara­llar-se per qui s'apro­pia els títols, els can­di­dats expli­ques­sin al detall, i no amb dis­cur­sos genèrics, qui­nes idees tenen per fer un Barça més sòlid des del punt de vista patri­mo­nial. Dei­xar clar quin Camp Nou volen, quant volen gas­tar-se, quan estarà llest, qui el dis­se­nyarà i com el finançaran; expli­car quin tipus de Palau aju­da­ria a fer les sec­ci­ons més auto­su­fi­ci­ents; dir què pen­sen fer amb la ciu­tat espor­tiva i on jugarà el Barça Atlètic si puja a segona divisió. Ja que els assump­tes espor­tius reca­uen en una figura de con­sens com Guar­di­ola, i que la maquinària econòmica del club fun­ci­ona gai­rebé per inèrcia, esta­ria bé que els can­di­dats dedi­ques­sin alguns minuts a res­pon­dre aques­tes pre­gun­tes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.