Barruts en temps de crisi

Conec un català que fa anys que tre­ba­lla a Madrid i que té la teo­ria que a un soci­a­lista se l'enxampa per cor­rup­te­les de qua­tre xavos i que un pepero, si ha de fer tram­pes, les fa a l'engròs, i sem­pre dar­rere d'algú que li fa de fusi­ble en cas que es des­tapi la trama. Gene­ral­ment, podem estar-hi d'acord, tot i que el cas de la CCM (Caixa de la Cas­te­lla-la Manxa) des­men­ti­ria, en part, el pri­mer enun­ciat. Aquí no hi ha qua­tre xavos, sinó tràfic d'influències, mala gestió, con­ces­si­ons de crèdits sense cap jus­ti­fi­cació... Tot molt bar­roer (a la soci­a­lista, segons el meu amic) i sense fusi­ble. En canvi, Garzón sua sang perquè la mas­todòntica (i pre­sumpta, que si no m'empa­pe­ra­ran) trama de finançament del PP esquitxi algun afo­rat, i mira que n'han arri­bat a sor­tir de noms de pri­mera fila. Aquí també par­lem de milers de mili­ons, però sem­pre hi ha un empre­sari/fusi­ble per a les grans ope­ra­ci­ons.

La CCM era i és el patro­ci­na­dor del Ciu­dad Real d'hand­bol. La caixa i també l'aero­port, una ini­ci­a­tiva que no engega i que està con­dem­nada política­ment al fracàs (bona és l'Espe per per­me­tre que el segon aero­port de Madrid pagui impos­tos fora de la seva comu­ni­dad), però que ha anat rebent fons de la CCM sabent que és un sac fora­dat.

I, ves per on, sento que l'aero­port de Cas­telló con­ti­nua a mig fer, com Mundo Ilusión, parc temàtic pro­jec­tat al cos­tat de Marina d'Or, aquell com­plex d'esbarjo que camu­flava una macro­o­pe­ració immo­biliària enge­gada pel poder a les mans del PP a Orpesa des dels temps que hi esti­ue­java un ínclit expre­si­dent Aznar (algú creu en casu­a­li­tats?). Tot està para­lit­zat per la crisi, però algú ja ha tro­bat la solució: el crèdit. Qui el con­ce­dirà, en temps d'aixeta tan­cada a tot­hom que no pugui ava­lar? Apun­teu dos noms, la CAM (Caixa d'Estal­vis del Medi­ter­rani) i Ban­caja. Dues cai­xes en l'ull de l'huracà, envol­ta­des de rumors per­ma­nents de fusió per fugir de les hipo­te­ques (mai més ben dit) d'haver que­dat atra­pa­des en la tera­nyina immo­biliària. Tant se val, ara sor­ti­ran al res­cat dels amics. A propòsit, aquest aero­port que no fun­ci­ona és el patro­ci­na­dor des de fa cinc anys del Vila-real, pre­si­dit per un mem­bre de la família Roig (Fer­nando), vin­cu­ladíssima amb el PP. El cer­cle es tanca.

D'això que passa amb Ciu­dad Real i el Vila-real jo en dic com­petència des­lle­ial. Perquè les cai­xes són ins­ti­tu­ci­ons con­tro­la­des pels poders públics i, per tant, les seves deci­si­ons tenen un pig­ment polític claríssim. A Cata­lu­nya, com que pel fet de ser cata­lans hem de ser hones­tos i a més sem­blar-ho, aquesta política no es prac­tica –i no defenso que es faci– i els clubs com­pe­tei­xen en infe­ri­o­ri­tat de con­di­ci­ons. Com sem­pre. Com en qual­se­vol afer de diners, digui's finançament (el prin­ci­pal, el mannà d'on hem de beure tots), digui's sub­ven­ci­ons, digui's patro­ci­nis. Quan­tes dècades més espe­ra­ran els nos­tres repre­sen­tants polítics per estri­par les car­tes?