sempre guanyen els mateixos

No són els títols, és el futur

LAPORTA, EUFÒRIC

A Joan Laporta, li costa adop­tar el posat pru­dent que, tan natu­ral, dicta Guar­di­ola. No va d'acord a la seva natura. Minuts després de gole­jar el Bayern, i en decla­ra­ci­ons al Canal Plus, el pre­si­dent del Barça amb prou fei­nes podia dis­si­mu­lar l'eufòria del moment. Després d'enlles­tir amb tòpics la diagnosi del bany de joc als bava­re­sos, pre­gunta sobre Ribéry. I aquí, adéu mà esquerra. Entre línies, només calia afe­gir el preu de traspàs i a quina hora es feia la pre­sen­tació del nou fit­xatge. Apun­teu, doncs, un reforç en l'agenda.


ASPI­RANTS I PER­DE­DORS

Algun segui­dor de les fra­ses lapidàries va pro­cla­mar allò de què «el segon és el pri­mer dels per­de­dors». Cert, ben cert. Només recor­dem els gua­nya­dors. Tan cert com que la història l'escri­uen els tri­om­fa­dors. Tot i així, encara hi ha clas­ses, i pen­sem en una de les dites d'en Pep sobre el fet de gua­nyar algun títol per donar sen­tit al gran fut­bol del Barça: no és igual el record de l'Hon­gria del 54, l'Holanda del 74 i el Bra­sil del 82, que recor­dar aquell Madrid de Di Stéfano, cinc cops sub­campió el 1982/83.


PERI­O­DISME MESQUÍ

Si encara tens un bri d'espe­rit espor­tiu o de deon­to­lo­gia periodística, por­ta­des com la d'ahir de Marca («¿Campeón por decreto?») i decla­ra­ci­ons com les de Juande fan bullir la sang per força. A qui pre­te­nen enga­nyar? Tant costa reconèixer l'evidència? Tenir una mica d'elegància, com­por­tar-se com un senyor, man­te­nir certa objec­ti­vi­tat i la llarga cua que hi podríem afe­gir resul­ten argu­ments antitètics amb les bai­xes pas­si­ons. El que els va bé sen­tir d'acord als seus interes­sos.


En aquests dos mesos fantàstics no són només tres títols el que es juga el FC Bar­ce­lona. A banda de l'admi­ració mun­dial cap a la manera de fer de la ins­ti­tució i la manera única de prac­ti­car l'esport de mas­ses, la pos­si­bi­li­tat d'acon­se­guir el tri­plet per pri­mer cop ho situa tot ple­gat en ter­reny exa­ge­rat. Vivim temps super­la­tius. I, per tant, ja no són els títols, el que compta, sinó el mateix futur de l'enti­tat. Ha estat una set­mana gran, a mit­ges entre l'exhi­bició demo­li­dora con­tra el Bayern i la rutina de des­comp­tar dates con­tra el Recre. Abril i maig seran només mesos per sor­tir-ne vius, com de la guerra. Ja han demos­trat que saben jugar com els àngels i que s'exhi­bei­xen en com­pe­tició com cap altre ho fa. D'una banda, el talent. De l'altra, la volun­tat d'enlles­tir la feina. Dues claus difícil­ment com­pa­ti­bles en un calen­dari tan exi­gent. Quan en tens una, et pot fallar la con­cen­tració o les cames per asso­lir l'altra, i aquí rau la trans­cendència del moment.

A empen­tes i rodo­lons, el Barça suma mig segle llarg, des de l'arren­cada amb Kubala i H.H., cer­cant amb fanal el camí de l'excel·lència, la pròpia for­mula màgica. Ara, sem­bla haver-la tro­bat. Eureka. Hora de soli­di­fi­car-la i ser l'enveja de l'uni­vers fut­bolístic, sense gai­res esca­ra­falls. Es tracta de com­bi­nar ins­pi­ració i tre­ball, talent i dis­ci­plina, estil i com­pe­ti­ti­vi­tat. Fins ara, el club ha fruït curts períodes de glòria basats en models geni­als i per­so­na­lis­tes que tots podríem ano­me­nar. S'ha vis­cut a cops d'il·lumi­nació divina. Des de Mon­tal, Carabén i Cruyff, llums i ombres, han pas­sat 35 llargs anys cer­cant la com­bi­nació d'ingre­di­ents espor­tius, soci­als, de força econòmica, de gestió i patri­mo­ni­als, fins a arri­bar al dolç moment evo­lu­tiu que Guar­di­ola, empès pel volcànic Laporta, ha fet qua­llar. El Barça pro­posa una manera única d'enten­dre el fut­bol i de jugar-lo admi­rada arreu. El cas és fer per­du­ra­ble el model, rati­fi­car-lo a base de pen­car a dojo i pen­dent de cada detall, sense dei­xar res a l'atzar. La ins­pi­ració t'ha d'aga­far tre­ba­llant. Aquesta és la diferència entre Guar­di­ola, l'alumne, i el pro­feta, Cruyff. Aquesta és la línia que separa un hipotètic tri­plet d'un únic Wem­bley.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.