TAQUIGOL.

Vinga, vinga!!!

a l'alça

Sis anys i dos man­dats. La comissió que està estu­di­ant la modi­fi­cació dels esta­tuts del Barça pro­po­sarà un període de sis anys i dos man­dats a par­tir de les elec­ci­ons del 2010, una con­clusió que haurà de votar el soci en la pròxima assem­blea. Més enllà de l'encert o no d'aquesta pro­posta, el FC Bar­ce­lona hau­ria d'acon­se­guir per tots els mit­jans que la Gene­ra­li­tat fes una excepció amb el club, per no regir-se com si fos un de pri­mera regi­o­nal.


Aquest final de lliga ja té de tot, per si fal­tava algú a la festa: emoció, tensió, ner­vis, dos rivals que no aflui­xen, molt bon joc, juga­dors, com Messi, amb ganes de fer història, sos­pi­tes i àrbi­tres dis­po­sats a jugar un paper que no els cor­res­pon. Posem per cas un Turi­enzo Álva­rez qual­se­vol. Què pre­te­nia aquest home? Després apun­ta­rem con­tra Joan Laporta, perquè va per­dre un cop més la for­ma­li­tat on ha de ser exqui­sit en les for­mes (va recor­dar aque­lla vul­ga­ri­tat del pre­si­dent de l'Osa­suna no fa pas gaire en una llotja), però de ben segur que devia ser molt com­pli­cat man­te­nir el cap en ordre davant de tanta incom­petència arbi­tral. Home, en aquest punt de la pel·lícula no ens sor­pren­drem perquè un àrbi­tre la vul­gui jugar al Barça per l'arti­cle 15, perquè aques­tes pors crec que ja estan supera­des, per mol­tes coses que es vegin als camps de fut­bol. En canvi, aquest any, i en aquest final d'ascensió, les for­mes i l'arbi­tra­ri­e­tat poden arri­bar a per­tor­bar la pau i l'assos­sec amb el qual el bar­ce­lo­nista mitjà s'empassa els arbi­trat­ges des de fa anys. La cosa pas­sarà a l'oblit, perquè un indi­vidu qual­se­vol no pot ser, per més que ho desitgi, més pro­ta­go­nista que la pri­mera part que va cul­mi­nar el Barça a Getafe. No. Però ens hi fixem. Estem a l'aguait del que fan aquests àrbi­tres, els matei­xos que fa tot just una set­mana eren, per mit­jans de Madrid, l'aliat decla­rat del Barça per una raó encara no entesa ni expli­cada. Té delicte que en un moment tan dolç i amb un fut­bol tan sublim ens apa­re­guin per una can­to­nada la por dels arbi­trat­ges. Però això és el que hi ha. Ha tin­gut la sort Turi­enzo que el par­tit va anar com va anar i el resul­tat va aca­bar així, per evi­tar tor­nar a ser el nefast pro­ta­go­nista com altres vega­des ho ha estat. Si el Barça gua­nya i l'àrbi­tre ha tin­gut algun error (Itur­ralde), camió de brossa a sobre de l'enti­tat. En canvi, si el Barça gua­nya, però ha patit el que va voler Turi­enzo, millor no par­lar-ne. Doncs no, par­lem-ne.

Insis­teixo que la cosa no tin­dria més importància ni hagués meres­cut cap atenció, perquè el bar­ce­lo­nisme se l'hagués empas­sat (una més), si no hagués estat per aquest deler amb el qual un sec­tor del madri­disme pro­ac­tiu intenta des­merèixer set­mana rere set­mana el que està fent i cre­ant el Barça, llançant la sos­pita per­ma­nent d'aquesta con­xorxa amb els àrbi­tres. En vista d'acti­tuds tan vils i la insistència de des­le­gi­ti­mar el tre­ball de l'equip de Josep Guar­di­ola, el sa cos­tum de recor­dar set­mana a set­mana la rea­li­tat que es veu des d'aquí. I tots tan tran­quils i en pau. Dit això, set jor­na­des i sis punts d'avan­tatge. Que poc que queda nois. Vinga, vinga!!!


de bai­xada

Una F-1 nor­mal. Tres cur­ses del mun­dial i, excepte nor­ma­li­tat, hi ha hagut de tot en la F-1. Està bé que els impre­vis­tos tin­guin el seu paper, però tots voldríem una cursa nor­mal, sense quei­xes, sense recla­ma­ci­ons, sense acci­dents (greus) i, si és pos­si­ble, amb sol. La pròxima cita, a Bah­rain. No s'estarà coent una tem­pesta de sorra o una de pluja, com va pas­sar fa una set­mana al país veí (Qatar) amb la inau­gu­ració del Moto GP?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.