EDITORIAL

La feina que hi ha per fer

El fut­bol català va entrar ahir en una etapa nova que, pre­vi­si­ble­ment, ha de com­por­tar, a més d'una reno­vació de cares, un tren­ca­ment en les dinàmiques que tant han per­ju­di­cat des ja fa massa anys el pres­tigi de la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol. Jordi Casals va pren­dre pos­sessió del càrrec de pre­si­dent i amb ell entra un equip de gent nova dins el que ha estat la classe diri­gent del fut­bol català, amb el curt parèntesi d'intent de reno­vació que va ser el man­dat de Jordi Roche. Aire­jar la fede­ració pel que fa a per­so­nes i cos­tums és una neces­si­tat vital per a l'orga­nisme. Però havent gua­nyat les elec­ci­ons, amb la can­di­da­tura reno­va­dora no n'hi ha prou. Aquest no és cap punt d'arri­bada, és només el començament de la feina monu­men­tal que cal fer des de la fede­ració. La situ­ació en què els interes­sos par­ti­cu­lars i les afi­ni­tats per­so­nals han estat la pri­o­ri­tat pot començar a can­viar si Casals té deter­mi­nació i valen­tia. Però no serà fàcil. L'agressió que va denun­ciar l'excap de comu­ni­cació de la fede­ració Mario Ruiz per part de l'exdi­rec­tiu Andrés Man­zano, en ple acte de presa de pos­sessió, evi­den­cia la situ­ació com­pli­cada i bruta de la qual es par­teix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.