Economia

Adéu a la gestió del Prat

Foment cancel·la la privatització de l'aeroport i anul·la el consell rector on seia la Generalitat

La ministra Pastor adverteix que Barcelona no competirà amb Barajas

El Prat torna a la casella de sortida. Només set dies abans que expirés el termini per a la presentació d'ofertes per gestionar l'aeroport del Prat i el de Barajas en un concurs convocat per l'anterior govern del PSOE, el nou executiu de Mariano Rajoy cancel·la les licitacions i torna a una gestió centralitzada d'Aena. En el debut a la seu del ministeri, la titular de Foment, Ana Pastor, va advertir que l'anul·lació del concurs n'elimina tots els punts, incloent-hi el consell rector del Prat en què la Generalitat, els ajuntaments de Barcelona i del Prat i la Cambra de Comerç havien de tenir una majoria de seients. El gir de La Moncloa no va ser rebut amb sorpresa pels aspirants –entre els quals Abertis–, però sí a les files del govern català i CiU, que en van ser informats en l'últim moment.

Amb la licitació del Prat i Barajas, el govern de José Luis Rodríguez Zapatero pretenia ingressar 5.300 milions: 3.700 milions per l'aeròdrom madrileny i 1.600 milions pel català. La crisi i l'avançament electoral, però, van dur l'exministre José Blanco a ajornar el concurs al 31 de gener mentre, alhora, La Moncloa frenava privatitzacions com la de Loteries.

Si bé Rajoy s'oposava en campanya a “malvendre” Aena sense precisar quina era la seva alternativa, la titular de Foment aclaria ahir que “no és el moment perquè els actius d'Aena, ara infravalorats, es posin al mercat”. En el futur Foment sí que obrirà Aena al capital privat, però Pastor no desvela si això passarà per una privatització total o parcial de l'ens gestor de la navegació aèria o bé per una sortida a borsa (OPV).

A la raó econòmica que la situació als mercats –amb sequera del crèdit– desaconsella continuar el procés perquè provocaria “que es redueixin el nombre d'ofertes competitives i fins i tot el preu a oferir”, però, Pastor hi va afegir una motivació més, que era una primera pista de com vol que sigui el nou model. “El concurs de Barajas i el Prat pretenia afavorir la competència entre tots dos quan l'objectiu ha de ser enfortir-los tots dos perquè competeixin a nivell mundial amb hubs europeus com el de Heathrow i Frankfurt o els d'Orient com el d'Abu Dhabi”, va dir. És a dir, que enterra la gestió individualitzada de cada aeroport per tornar a un model en xarxa en què el Prat no sigui rival per a Barajas. El model manté l'avantatge competiu de Barajas per la capitalitat i perquè l'Estat fixa en convenis diplomàtics –sobretot amb països de l'Amèrica Llatina– que Madrid sigui l'únic aeroport receptor.

A l'hora d'aproximar la gestió del Prat, la ministra de Foment va recalcar que Aena no serà trossejada perquè “el tot val més que les parts”. En aquest tot conviuen ara aeroports deficitaris i d'escàs trànsit de passatgers com Ciudad Real i Burgos amb centres rendibles –bàsicament el Prat i Barajas, però també Palma– que comptats en global porten Aena a un deute de 12.000 milions. Pastor, però, no preveu per ara eliminar-ne cap de deficitari pel “valor social i de servei públic” més enllà de l'econòmic.

Segons Pastor, el repte és “revalorar Aena” per donar entrada al capital privat en el futur, si bé no va avançar si l'horitzó d'un 2012 en recessió i un 2013 d'estancament obligarà a deixar per al 2014 la definició del nou model aeroportuari. I va ser gràfica a l'hora de dir en què queda el consell rector on Zapatero havia promès a Catalunya la “posició determinant” en decisions clau com el pla estratègic o els drets d'enlairament (slots). “Anava inclòs en la concessió i si la concessió no existeix, això no existeix”, sosté Pastor. La veu de comunitats i ajuntaments es limitarà als comitès de ruta que ja existeixen actualment. Si bé Pastor va informar el govern de CiU al matí, el diputat Pere Macias avisa que “tocarà fer el mateix que amb Blanco: convèncer el govern que la gestió individualitzada del Prat és una línia vermella”.

LA XIFRA

5.300
milions
pretenia ingressar l'anterior govern privatitzant Barajas (3.700 milions) i el Prat (1.600 milions).
El consell rector [on seien institucions i societat civil catalanes] anava en la concessió; si la concessió no existeix, això tampoc no existeix
La valoració d'Aena s'ha anat deteriorant i el repte és revalorar Aena perquè el tot és més que la suma de les parts
Les condicions són ara desfavorables i desaconsellen seguir amb el procés perquè pot reduir el nombre d'ofertes i el preu
El concurs del Prat i de Barajas afavoria la competència entre tots dos i l'objectiu ha de ser que competeixin amb el de Heathrow i el de Frankfurt

Ni sorpresa ni gaire cost per als set grups aspirants

La cancel·lació del concurs del Prat i Barajas es va dirimir entre la ministra de Foment, Ana Pastor, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Rafael Catalá, i el nou president d'Aena, José Manuel Vargas, durant el cap de setmana. Però la decisió no sorprenia els aspirants, com admetien ahir fonts dels set grups consultades per aquest diari.

Cinc grups s'interessaven per tots dos aeroports, mentre que Abertis només volia optar a la gestió del Prat, i San José (aliat amb Cedicor i Global Minóbriga) pretenia només la de Barajas. Els consorcis són els liderats per GRM i Aeroports de París, Ferrovial (que a través de BAA gestiona sis aeroports britànics), Infinity Investment i IFM Luxemburg, FCC (aliada amb Siemens i l'asiàtica Changi Airports) i Acciona i l'operador Fraport. “És part del nostre negoci i és habitual: ens presentem a molts concursos i a vegades guanyes, a vegades perds, i a vegades es cancel·la, però no havíem incorregut en costos elevats ni té un gran impacte econòmic”, admetien ahir fonts d'un d'aquests grups.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.