Del ‘hub' al ‘low cost'

Spanair era “l'instrument concret” per fer de l'aeroport del Prat un nus de connexions internacionals (hub), i aquest instrument “no ha funcionat”. Així es va expressar ahir el president de la Generalitat, Artur Mas, en la seva intervenció davant del consell nacional de CDC, reunit a Bellaterra.

El dilluns 23 de gener va començar una altra Setmana Tràgica. A principi de setmana, el govern de Mariano Rajoy va fer marxa enrere en la privatització d'Aena. El fet que no es vol que l'aeroport del Prat pugui competir amb Barajas n'és l'argument principal, i no se li donarà aquesta oportunitat malgrat que són molts els estudis que indiquen que l'aeroport de Barcelona és dels més ben situats en la xarxa aèria mundial per convertir-se en un hub, tant per la qualitat de les instal·lacions –tot i que se n'hauria d'allargar la pista per permetre l'aterratge del gegant A-380– com per la demanda potencial a la Ciutat Comtal. I divendres passat, Spanair va anunciar l'aturada de les operacions, va tancar la finestreta per sempre emportant-se, de moment, el projecte d'un Prat ben internacional.

És cert que han sorgit veus reclamant la continuació del somni. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va obrir la porta a les companyies que vulguin substituir Spanair en la tasca de fer de l'aeroport un centre de connexions internacionals. Els diners que hi va invertir l'Ajuntament –a través d'entitats com Fira de Barcelona o Turisme de Barcelona– eren, segons ell, “una aposta” i a partir d'ara, va dir ahir, “no deixarem de fer-la”. Ahir el president Mas també va insistir en la necessitat que a l'aeroport del Prat hi hagi una connexió internacional per “situar Catalunya en el món”. El conseller d'Interior, Felip Puig, també va reconèixer que la fallida de Spanair “no és una bona notícia” per al model de gestió aeroportuària avalada pel govern de la Generalitat, el d'ara i el d'abans. El problema
és que l'aeroport de Barcelona, malgrat la lluita, l'interès i les inversions de molta gent i institucions públiques, s'està convertint en un aeroport de low cost, i després d'aquesta segona Setmana Tràgica, es complica la tasca d'aturar aquesta tendència.

Només cal fixar-se en les xifres del gràfic que acompanya aquesta informació per adonar-se que de les 7 primeres companyies aèries del Prat, 3, de baix cost, van acaparar l'any passat 13,6 milions de passatgers, i les 4 restants, conegudes com companyies de full service no van arribar als 9 milions de passatgers. Spanair havia fet un gran esforç i s'havia posicionat en un segon lloc molt meritori. Tot i així, no n'hi ha hagut prou. Catalunya, tot i els esforços, continua rebent derrotes.