Opinió

Tribuna

Joan Giménez Giménez

“La seva obra està impregnada pel postimpressionisme

Em permeto fer una nota d'un pintor català, jo diria que molt bo, que ha caigut en l'oblit. Va néixer el 1912 a Barcelona. Començà a treballar als 15 anys fent feines de topografia. Tot aixecant un plànol per a l'Ajuntament, es trobà a l'estudi dels germans Oslé, on sentí forta vocació per l'art. Per consell d'ells mateixos ingressà a belles arts. Progressava ràpidament i vivia intensament l'art quan els seus estudis foren interromputs per la guerra. Després de tres anys al front i mig en el camp de presoners de Santander, malalt i abatut tornà a emprendre a València els estudis i esdevingué professor de dibuix. Treballava als matins com a topògraf a l'Ajuntament, pintava durant les tardes, i feia classe de dibuix a l'Agrupació de Llicenciats en Ciències i Arts de l'Escola Tècnica d'Aparelladors de Barcelona i a l'escola Arnau de Vilanova, havent guanyat la plaça per oposició. Participà a les exposicions nacionals de Barcelona i Madrid i realitzà la seva primera exposició individual el 1945, ressenyada per la premsa i visitada pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

El 1947, afeixugat per la situació que es vivia a Catalunya, decidí traslladar-se a Mèxic, on gaudí d'una vida molt millor i de més oportunitats de desenvolupament personal. No va ser senzill aconseguir-ho. Un cop instal·lat a la capital hi feu tot seguit les primeres exposicions amb un cert èxit totes. Igualment en feu una a Oaxaca que també tingué un cert ressò. Tingué també l'oportunitat de relacionar-se amb escriptors i artistes exiliats, com Pere Calders i Tísner i l'escultor i pintor Giménez Botey, de qui reconeix haver après moltes coses. Com que no perdia de vista la seva vocació catalana, col·laborà sempre amb les principals revistes editades a Mèxic. De Pont Blau i de Xaloc, per cas, en fou director artístic.

El 1955 es casà amb Alicia Scherer i tingueren dos fills: Joan Antoni i Alexandre. En aquell temps treballà principalment per encàrrec i, en traslladar-se el 1967 a Ciudad Satélite, pintà dues sèries de paisatges molt importants, Tierras mexicanas i Cielos, que es varen exposar a Zuric, a la Ciutat de Mèxic i altres indrets. Va continuar pintant paisatges de Mèxic, de Suïssa i de Catalunya i feu un reguitzell d'exposicions més.

El 1991 va tenir un infart cerebral que li deixà paralitzat mig cos per molts mesos. Fent un gran esforç, va reprendre la vida i guanyà el primer lloc en l'olimpíada intrahospitalària del Sanatorio Español. Quan, per la seva malaltia i edat ja no va poder sortir més al camp, es dedicà a dibuixar fins pocs dies abans de la seva mort, el 16 de febrer del 2003.

La seva obra està impregnada pel postimpressionisme i mostra una tècnica molt depurada amb gran riquesa de color, profunditat, composició equilibrada i reflecteix el seu gran amor per la natura, la vida i la pau.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia