Amb el dret de defensa mutilat
A mesura que transcorren les sessions del judici al Tribunal Suprem, els advocats dels processats han hagut d’anar elevant el to de les protestes davant del que consideren una vulneració flagrant del dret a la defensa en igualtat de condicions respecte de l’acusació. Han fet arribar a la sala com a mínim quatre escrits fent constar, d’una manera o una altra, la falta d’imparcialitat dels magistrats i han protestat, fins a exasperar Marchena, cada vegada que han vist posat en qüestió el seu dret de defensa. Marina Roig, defensora de Jordi Cuixart, va dir dues vegades al president del tribunal que estava sentint indefensió.
La negativa a poder exhibir proves videogràfiques és una trava incontestable, i de moment insalvable, a l’acció de les defenses. Hi ha imatges que han estat aportades a la causa que desmenteixen alguns testimonis importants de comandaments i agents de la Guàrdia Civil i que, exhibides just després de la declaració, tenen un pes per formar convicció que de cap manera tindran d’aquí a un mes o un mes i mig, quan es podran veure, segons ha anat repetint Marchena. No és just, ni respon a la voluntat de buscar la veritat, impedir que unes imatges posin en evidència que un testimoni menteix. Els canvis de criteri sobre el que és o no és pertinent preguntar als testimonis és un altre bastó a les rodes de l’acció de la defensa.
El pou sense fons on cauen les reiterades protestes dels lletrats catalans no acaba, però, al Suprem. Ahir mateix, el Tribunal Constitucional va denegar per unanimitat el recurs d’empara presentat per Josep Rull i Jordi Turull demanant suspendre la vista oral per la manca d’imparcialitat de quatre magistrats.