Editorial

Abusos sexuals a l’Església

L’Audiència de Barcelona va començar a jutjar ahir Joaquim Benítez, l’exprofessor dels Maristes de Sants acusat de quatre abusos sexuals a alumnes menors d’edat. Bé, de fet, ha estat acusat per una vintena d’exalumnes, però la resta dels casos ja han prescrit des del punt de vista judicial. El pare d’un dels quatre alumnes que han aconseguit dur el cas a judici, Manuel Barbero, va ser el primer a tenir la valentia per denunciar el cas quan els casos de pederàstia a l’Església ja eren prou mediàtics arreu del món, però no pas a Catalunya. Des de llavors, les denúncies han aparegut una rere l’altra i han esquitxat diversos ordes. En general i al llarg del temps, l’Església ha afrontat la problemàtica en connivència amb l’agressor, donant l’esquena a les víctimes, abusant del seu poder i finalment –i més greu encara– fent d’encobridora del delicte sense denunciar-ho a la policia, traslladant de parròquia o de comunitat depredadors sexuals i posant així en perill d’altres infants.

La dificultat de jutjar els fets –per la seva habitual prescripció quan es produeix la denúncia, com es fa palès en el cas de Benítez– és quelcom que han de solucionar els partits polítics amb una nova llei. Però això no eximeix l’Església d’un immens deute amb la societat que ha de reparar no només demanant perdó sinó posant negre sobre blanc la llarga llista d’abusadors que ha emparat fins ara, sense esperar que més víctimes hagin de passar pel mal tràngol de fer d’acusadors. L’Església ha de ser la primera a denunciar els indicis d’abús, i no pas als seus organismes interns, sinó a la policia i a la fiscalia, perquè un cas d’abús sexual no és un afer intern sinó un delicte que ha de ser jutjat com qualsevol altre.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia