El consens antiracista

La participació de tots els grups polítics de l’arc parlamentari català en l’anomenada taula de partits i entitats contra el racisme, i el compromís adquirit per tots ells d’evitar i denunciar els discursos que incitin el pas del racisme latent als actes de racisme és una molt bona notícia, tenint en compte la proximitat de les eleccions espanyoles, europees i municipals, on el fenomen migratori i els seus efectes col·laterals exigirien un debat responsable al marge de la retòrica demagògica i inflamada de les campanyes.

L’acord signat pels partits i la cinquantena d’entitats socials que també hi van participar és una declaració d’intencions, però també de consens i de fermesa davant el degoteig d’episodis d’enfrontaments contra immigrants i davant l’evidència del recent informe anual de SOS Racisme, que denunciava, entre d’altres, l’increment substancial dels casos d’agressió o discriminació racista entre particulars, com a símptoma de generalització del problema. La convocatòria de la Taula és un encert, i la resposta unitària dels partits amb representació al Parlament és la millor resposta possible.

El que està en joc és la cohesió social i la convivència, que són un dels grans consensos de país a Catalunya. I el que posa en risc aquesta cohesió no és la presència d’immigrants, que ja fa temps que hi són i ja constitueixen el 15% de la població catalana. El problema són les actituds racistes individuals i el discurs populista i desacomplexadament xenòfob que les alimenta i que per primer cop, amb Vox, arriba a la cita electoral amb força mediàtica i expectatives fonamentades. En aquest sentit, és imprescindible aïllar i denunciar aquest discurs tòxic, de la mateixa manera que és necessari articular un discurs positiu de la immigració i de la diversitat, que exposi clarament els seus beneficis.