Neus Català, la solidesa d’un referent

Els referents sempre són una prova de la solidesa moral de les societats. La desaparició de Neus Català, el record de la qual no es pot reduir injustament a la condició de “la darrera supervivent catalana dels camps nazis”, ha despertat el reconeixement unànime que només generen les grans figures i ha posat de manifest la necessària renovació del compromís del nostre país amb els valors de la llibertat i la solidaritat. Neus Català els va representar amb exemplaritat, aquests valors, i va saber projectar-los cap al present i cap al futur d’unes generacions que no poden deixar caure en l’oblit el sacrifici d’aquells que els van precedir.

Lluitadora antifeixista i de classe, Neus Català va convertir-se en una defensora dels drets col·lectius molt abans de ser condemnada a la reclusió explotadora dels camps de concentració nazis, quan va ajudar a creuar la frontera francesa cent vuitanta nens orfes que tenia a càrrec seu. Un fet que va canviar-li per sempre més la vida, ja que va servir per connectar-la al moviment de la Resistència contra l’ocupació alemanya. La capacitat de supervivència i l’obstinació a l’hora de plantar cara als aspectes més foscos de la condició humana van ser determinants fins a l’hora de l’alliberament. Després va continuar la lluita clandestina contra el franquisme, i la seva trajectòria personal va anar sempre més lligada a la solidaritat amb els oprimits. El traspàs de Neus Català ha arribat en plena amenaça contra els drets civils i culturals del poble català. L’agraïment solemne dels presidents de les dues principals institucions, la Generalitat i el Parlament de Catalunya, és també l’agraïment de tota una societat que, tal com deia ella, no pot deixar de protestar contra les injustícies.