Democràcia limitada
Les crítiques a l’Estat espanyol pels seus dèficits democràtics i el seu comportament autoritari han suscitat abrandades defenses esgrimint sempre la condició de “democràcia plena” i el caràcter “garantista” del seu estat de dret. No obstant això, el Tribunal Suprem (TS) ja ha demostrat a bastament que el suprem encàrrec de castigar i reprimir el referèndum de l’1-O per haver amenaçat la unitat d’Espanya està clarament per sobre dels drets fonamentals inherents a la democràcia. I ahir hi va tornar, negant als nous diputats i senadors processats al TS la llibertat provisional per a l’exercici dels seus drets i funcions representatives, malgrat la seva presumpció d’innocència.
Assistim també a l’actuació de part de la Junta Electoral Central (JEC), primer amb l’intent de vet a la candidatura de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí i, després, limitant la ja limitada capacitat de participació en la campanya dels candidats en situació de presó preventiva. L’últim exemple, deixar a criteri de la presó de Soto del Real la participació d’Oriol Junqueras en el debat de caps de llista de les eleccions europees a TV3. Una decisió negativa que va tenir en suspens fins a última hora els altres participants, que va discriminar un candidat i que va deixar els ciutadans sense el debat exigible en qualsevol democràcia plena.
La ingerència en el procés democràtic és evident per part del TS, de la JEC o d’Institucions Penitenciàries (Ministeri de Justícia), però encara és més perversa la utilització tàctica premeditada que el Partit Popular i Ciutadans fan d’aquestes instàncies, presentant-hi un recurs darrere l’altre per intentar impedir que els presos i exiliats polítics catalans, adversaris polítics en aquestes eleccions, puguin participar-hi en l’exercici dels seus drets fonamentals.