Opinió

opinió

Damià Calvet

Volem un país amb diversitat biològica

La societat catalana no és conscient del repte que implica l’emergència climàtica per a la natura

La setmana passada el govern va declarar la situació d’emergència climàtica. Un cop més, com al seu dia amb la llei de canvi climàtic, hem estat capdavanters, al costat de governs com el d’Escòcia, el País de Gal·les i Irlanda. En aquesta declaració, entre les accions previstes, hi ha el desplegament de l’Estratègia del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, full de ruta clau per garantir que Catalunya continuï sent un dels països amb més diversitat biològica d’Europa.

Aquest juliol farà un any que es va aprovar l’Estratègia, però, coincidint avui amb la celebració del Dia Internacional de la Biodiversitat de les Nacions Unides, és rellevant recordar-nos a nosaltres mateixos els deures que tenim com a societat. És cert també que ens alegrem que hi hagi entitats com Fridays for Future, que ens interpel·len demanant accions clares i contundents davant el canvi global.

Precisament l’Estratègia catalana s’emmarca en diversos convenis i plans estratègics d’abast europeu i mundial. Però, més enllà de constatar que estem alineats amb el que marquen els organismes internacionals, el que volem fer com a govern català és donar resposta a un problema real i greu. Aquest problema té xifres: el Living Planet Index, que ja revelava una disminució del 22% de les poblacions de 258 espècies de vertebrats i invertebrats a Catalunya en el període 2002-2016, i, més recentment, l’informe de biodiversitat de la Unesco, elaborat per la Plataforma Intergovernamental Cientificonormativa sobre Diversitat Biològica i Serveis dels Ecosistemes (Ipbes, en anglès).

Així que l’alerta és clara: estem perdent natura a gran velocitat i per això és imprescindible que ens dotem d’eines com l’Estratègia i que, com a país, declarem l’emergència climàtica, perquè el canvi global tindrà un impacte molt gran sobre els nostres ecosistemes. Un canvi accelerat no deixarà marge perquè les espècies s’hi adaptin si no impulsem una gestió que garanteixi més resiliència dels hàbitats naturals i un dic de contenció davant les espècies invasores. És imprescindible que ciutadans i governs prenguem mesures, col·lectivament i individualment.

L’Estratègia s’estructura en sis àmbits de treball, amb setze objectius estratègics, 30 objectius operatius i 85 línies d’actuació. A més, un total de 78 indicadors faran el seguiment i les correccions necessàries, i hi haurà un sistema de governança repartit entre la direcció –que és l’administració ambiental–, una comissió de seguiment amb la participació de tots els sectors implicats i una taula de coordinació entre els departaments.

Creiem sincerament que la societat catalana no és encara prou conscient del repte. Cal començar per aquí. Explicant aquesta pèrdua i el que comporta. És la nostra obligació. Igual que declarem l’emergència climàtica, cal difondre aquesta pèrdua de biodiversitat i posar fil a l’agulla per revertir-la.

De fet, hi ha moltes persones que no acaben d’entendre la necessitat de protegir la natura. A vegades això es deu a una visió excessivament antropocèntrica. D’altres, a una visió de curta volada, que persegueix beneficis immediats i que no és capaç de valorar la natura ni d’adonar-se del valor econòmic que representa pels molts serveis ecosistèmics que presta a la societat.

El que es pretén és marcar un full de ruta, concretar les prioritats de país i alinear els esforços dels diversos actors per poder sumar i aconseguir resultats tangibles. I això és el que tenim! A partir d’aquí, cada quatre anys, s’ha de proposar un pla quadriennal de desplegament de les línies d’actuació per a aquest període, i cada any, s’han de concretar les accions executives i assignar un pressupost i un responsable per a cadascuna.

Els sis àmbits de l’Estratègia de Biodiversitat i Patrimoni Natural es concentren, en primer lloc, en la informació i en la manera com podem compilar i analitzar la gran quantitat de dades i indicadors de què disposem. Això ho volem fer amb un observatori de la biodiversitat, per exemple. El segon àmbit es fixa en la gestió de la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, és a dir, en l’elaboració de plans de recuperació o conservació.

El tercer àmbit s’ocupa de la incidència en el model territorial, que necessàriament serà més actiu que en dècades anteriors i que tindrà la complicitat de la llei de territori. La integració de les polítiques sectorials, baula imprescindible de l’Estratègia, serà el quart àmbit en què es treballarà, mentre que el cinquè àmbit i el sisè, respectivament, posaran l’accent en la millora dels instruments i en la implicació de la societat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia