Menjar i educar

La transformació que viu a hores d’ara el món educatiu és intensa i profunda. El futur comença a construir-se des de l’escola. I això comporta deixar enrere rutines fortament arrelades i dur a terme replantejaments ambiciosos. Refermant la vocació d’acompanyar els alumnes en el camí d’aconseguir desplegar totes les seves potencialitats per gaudir d’una vida personal i professional plena, l’escola afronta el repte de donar una resposta als requeriments d’una societat que canvia constantment.

El progrés tecnològic i les noves formes d’interacció, la superació de les segmentacions tradicionals del coneixement, la internacionalització creixent dels vincles, el sorgiment de nous marcs de referència, de noves professions... exigeixen de l’escola una gran capacitat ja no tan sols d’adaptació, sinó també d’anticipació.

Avui parlem d’adquisició i desenvolupament de competències i posem l’accent en una educació que vacuna contra la passivitat, que assumeix amb naturalitat la complexitat, que estimula la dimensió expressiva i el sentit crític i que permet d’interpretar escenaris diversos i de reaccionar-hi amb intel·ligència, criteri i creativitat. Entre els aspectes en què es visualitza d’una forma notòria l’evolució que s’està produint dins el món educatiu, n’hi ha que impacten directament sobre els espais.

En primer lloc, cal assenyalar que les aules han deixat de ser concebudes com a rengles de pupitres d’alumnes orientats cap a la pissarra, al costat de la qual hi ha la taula del professor. Actualment les escoles recorren a espais que van més enllà de l’aula i que incorporen llocs on els alumnes gaudeixen de condicions més idònies per al treball en comú. Però, a més, l’interior de les aules esdevé d’una gran flexibilitat, a fi que les taules es puguin combinar de maneres diferents o es puguin plegar per deixar només cadires disposades en forma de cercles, d’amfiteatre...

Si això és d’aquesta manera pel que fa als espais tradicionalment associats a l’activitat educativa, cal afegir-hi tot seguit la relectura que, des d’aquesta nova aproximació, fem de les altres zones de l’escola, començant pels patis i acabant pels menjadors. I concretament els menjadors s’estan convertint en una àrea d’una gran importància educativa. Em limitaré a referir-me a algunes qüestions que hi tenen un encaix evident.

D’una banda, l’exploració per part dels alumnes de l’origen dels aliments i la forma de preparar-los i cuinar-los. Però immediatament hi hem de poder tractar aspectes tan estretament relacionats, com ara les qualitats dels aliments i els hàbits saludables, la sostenibilitat i la gestió de les deixalles (per exemple en el cas dels residus orgànics hi ha la possibilitat de derivar-los cap als horts que hi hagi, també amb una finalitat educativa, dins del recinte de l’escola). I cal tenir-hi ben presents les aplicacions que es prevegin des del punt de vista de les intervencions de caràcter solidari amb persones i col·lectius desafavorits, desatesos o amb problemàtiques específiques. En la mateixa línia, els consells d’infants, integrats per alumnes, poden exercir una responsabilitat activa, amb una funció valuosa, per exemple amb observacions i propostes sobre els menús.

Ara bé, al costat d’aquests factors clarament vinculats al contingut del menjar, hi podem afegir tot seguit els que tenen a veure amb l’organització i la gestió dels espais, incloent-hi aspectes com parar la taula, on resulta sens dubte educativa la implicació dels alumnes, a fi que el menjador es converteixi en un veritable espai d’aprenentatge. En pot ser un exponent l’anomenat aprenentatge entre iguals, quan, posem per cas, els alumnes més grans tenen cura dels més menuts, sota la supervisió dels mestres.

En definitiva en el context del menjador es desenvolupa un ventall ampli d’accions que convé situar com un component significatiu d’una visió integral de l’aprenentatge, adequadament alineades amb el projecte educatiu de l’escola. Fer escola al segle XXI implica que totes les activitats que s’hi desenvolupen vagin orientades a un objectiu confluent: una educació integral on l’alumne sigui el centre i l’eix de l’aprenentatge.