Full de ruta
Escriure de realitat i ficció
Xevi Sala, David Marín i Lluís Llort, periodistes i escriptors. Realitat i ficció. Però on és el límit d’allò que és real i el que és fabulació: als articles, a les seves novel·les?
Tres dels meus companys periodístics han tret novel·la. Són allò que es diu “periodista i escriptor”. Periodista i escriptor són conceptes intercanviables? Sovint m’han preguntat: “Què, i ara no estàs escrivint res?” “Cada dia”, els responia. Però per als qui m’ho deien, escriure era fer un llibre. O més aviat, la ficció d’una novel·la enfront de la realitat del periodisme. Jo, que sempre he procurat aplicar allò de l’objectivitat periodística, he arribat a l’òbvia deducció –m’ha costat– que fins i tot de molt abans de la invenció del nou periodisme, ni la literatura és del tot ficció, ni el periodisme és del tot realitat. I la tendència a diluir aquestes fronteres és cada cop més evident. La nostra cultura mediàtica interpreta la realitat amb sèries, pel·lícules i relats literaris. I al seu torn la premsa fabula sobre fantasies que esdevenen realitats. Xevi Sala ha publicat a Columna No tornaran vius, que ell considera una ficció però que ens porta a una realitat contundent: la del terrorisme. Sense voler identificar els noms de les poblacions que van patir el darrer atemptat a Catalunya, Sala fa un relat de ficció que ens toca el voraviu de la realitat, la propera, i la que podem extrapolar. També coincideixo a la redacció amb David Marín, un periodista que sedueix amb la paraula més enllà del que t’explica. No és això lligar realitat i fantasia? Marín ha rebut recentment el premi Crims de Tinta, que convoca RBA, per la seva novel·la Purgatori i acaba de treure Primàries de sang (Pagès), fet a quatre mans amb el regidor de la CUP Pau Juvillà, amb el mosso d’esquadra sergent Rull com a protagonista de totes dues obres. Joc d’interrelacions entre la fantasia i la realitat. Com també ho fa Lluís Llort, que sap donar a la novel·la negra diferents intensitats de color, amb grisor quotidiana i coloraina festiva. Així es pot apreciar a Pes mort (Crims.cat). Tots tres tenen una capa literària negra, gènere que, a banda del relat d’històries de lladres i serenos, va néixer com un autèntic relat social.
