Opinió

opinió

Una tercera onada verda?

Estem assistint a l’emergència d’una nova onada de més sensibilitat ecològica en l’opinió pública occidental? La primera es va manifestar als anys seixanta del segle passat amb l’aparició del que el sociòleg Ronald Inglehart va anomenar valors postmaterialistes. S’esquerdava la foto fixa dels dos grans blocs ideològics que van estructurar les democràcies europees abans i després de la Segona Guerra Mundial, i sorgien amb força nous moviments socials com el feminisme o l’ecologisme.

La segona onada verda hauria arribat sobretot als anys vuitanta i noranta enfront de l’amenaça nuclear, de la qual Txernòbil va ser un punt d’inflexió de record aterridor. Potser per això una de les noves sèries televisives que ofereix HBO i que han generat més expectació aquesta primavera centra la seva trama en aquell accident devastador, ocorregut a Ucraïna el 1986.

Finalment, una tercera onada s’estaria manifestant actualment com una reacció a les evidències cada dia més palpables del canvi climàtic: llargs períodes de sequera, incendis forestals, inundacions, increment del nivell del mar o aparició de noves malalties.

Un exemple eloqüent d’aquesta nova onada de més consciència ecològica és l’impacte global i l’atenció mediàtica que han suscitat la jove sueca Greta Thunberg i la seva iniciativa Divendres pel futur. El seu testimoni ha portat milers d’altres joves i estudiants d’arreu del món a mobilitzar-se els darrers mesos als carrers de les seves ciutats, alertant de les conseqüències de la inacció davant de la crisi climàtica i demanant a governs i poders econòmics que no emmascarin més els símptomes d’un problema que aviat pot ser irreversible. Precisament el bon resultat electoral de partits ecologistes a les eleccions europees del 26 de maig passat en països com Alemanya, França, Bèlgica, Holanda, Irlanda o fins i tot Portugal s’atribueix en bona mesura al suport d’un electorat eminentment jove que ha assumit que estem davant d’una situació que pot comprometre seriosament el seu futur.

Coincidint amb això, el 27 de maig va tenir lloc a la Ciutat del Vaticà el congrés Climate change and new evidence from science, engineering, and policy, organitzat per la Pontifícia Acadèmia de les Ciències, amb la participació d’experts i ministres d’Hisenda de diversos països. El papa Francesc hi va reiterar el que ja havia desenvolupat extensament a la seva encíclica Laudato si’. Sobre la cura de la casa comuna: que l’origen d’un dels problemes globals actualment més greus que afronta la humanitat són les emissions de gasos d’efecte hivernacle (al mes de maig es va registrar el nivell més alt de diòxid de carboni detectat mai a l’atmosfera), i uns estils de vida, de producció i de consum insostenibles, que ens han portat a devorar de forma continuada el 150% dels recursos que realment pot generar la Terra. Tot un despropòsit.

“En el nostre temps, sembla que els guanys i les pèrdues siguin més considerats que les vides i les morts, i que es doni més prioritat al patrimoni net d’una companyia que al valor infinit de la humanitat [...]. Seguim atrapats per la nostra mala comptabilitat i per la corrupció dels interessos creats. Seguim considerant i comptant com a guany allò que amenaça la nostra pròpia supervivència.” Amb denúncies com aquestes, el papa Francesc no només expressa allò que avui inquieta el cor d’una bona part de les noves generacions i de sectors socials emergents. També contradiu la retòrica que, amb la interpretació esbiaixada d’alguns passatges bíblics, ha atribuït històricament al cristianisme el menyspreu deliberat per la biodiversitat o la justificació d’una explotació il·limitada dels recursos naturals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia