Opinió

De reüll

Una ocupa del poder

Tot s’hi val per evitar que els intrusos s’infiltrin en la seva finca particular

No parlarem d’insults, cacicades i pactes contra natura que es beneeixen en uns municipis i en d’altres fan pudor de sofre, que això ja es retrata sol. Ens fixem en les paraules d’Ada Colau en el ple d’investidura: “He escoltat molta gent dient que hauria de vendre verdura i peix o ser hostessa. Amb tot el respecte per unes professions imprescindibles ocupo l’alcaldia de Barcelona amb orgull i fermesa perquè les dones hem vingut a ocupar espais de poder sense haver-nos de justificar.” Que ho hagi de remarcar revela, però, la pervivència d’una idea patrimonial del poder en el més ranci sentit classista i sexista que enllaça amb el pitjor de la nostra tradició política moderna, que és la dictadura i les seves reminiscències. Recordem “la calle es mía” de Fraga Iribarne; ergo reprimeixo el moviment obrer (Vitòria, 1976, Campanades a morts, magnífica cantata de Lluís Llach). Veient les dretes del present fa la impressió que per a alguns tot s’hi val per evitar que els intrusos d’esquerres (pitjor encara si són dones d’esquerres) s’infiltrin en la seva particular finca –els governs són seus–, on multipliquen els propis privilegis. Amb rancúnia estigmatitzen Colau com l’ocupa d’un poder que per origen social i combat al carrer no li correspon, no té el dret natural a accedir-hi. Neopatrimonialisme pur i dur. La seva resposta?: “No oblidem mai qui som, d’on venim i per què estem aquí.” En el fons, sorolls a part, aquest també és el debat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia