El lector escriu

Cíborg

Des dels dos anys d’edat el meu germà s’ha convertit en un cíborg. Té com a extensió entre les mans sempre un iPad o un iPhone, i a falta d’aquests, youtubers a la tele de casa. No soc partidària de posar els nens en una bombolla on les noves tecnologies no existeixin, és evident que són el futur i les han de conèixer i gaudir-ne, però de manera responsable. Entenc que per als pares es més còmode, sobretot amb el ritme de vida que es porta avui en dia, deixar-los enganxats a la pantalla per així ells poder gaudir del seu moment de descans. Però això porta conseqüències i és el desconeixement que estan fent dels seus fills i amb quin tipus de contingut s’estan enriquint al llarg de les infinites hores que observen la pantalla sense la seva supervisió. Reaccions agressives, paraulotes que un nen de quatre anys no hauria ni de saber pronunciar, aixecar-se de taula perquè l’única cosa que vol és tornar a agafar la tauleta o encendre la tele... i el pitjor, que quan queden amb els amics és per asseure’s un al costat de l’altre i jugar cadascú amb el seu dispositiu. Repeteixo, no es tracta d’evadir, sinó d’educar des del control i l’ús saludable d’aquests aparells. Potenciar els jocs de taula, els esports, la lectura, la visita a teatres, concerts... i tot això, i tant, complementar-ho amb una dosi reduïda i sempre controlada d’electrònica. Recuperem els nens i deixem de parir cíborgs.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia