Editorial

La guerra bruta no s’atura

Tot i que són molts els dirigents del PSOE que s’han expressat en la mateixa línia, va ser l’exvicepresident, ara traspassat, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui ho va dir més clarament: “L’Estat pagarà el cost que calgui per eliminar Puigdemont”, o el que és el mateix: farà el que calgui, dins o fora de la legalitat, per posar fi a l’independentisme. Aquests dies s’ha fet públic un altre capítol de la guerra bruta de l’Estat contra el sobiranisme, en saber-se que les ambaixades espanyoles a Londres, Ginebra i Berlín havien utilitzat els seus pressupostos per espiar els delegats de la Generalitat en aquestes ciutats. L’excusa, admesa per fonts del ministeri de Josep Borrell, és que es farà el que calgui per evitar que s’utilitzin en benefici de la causa independentista. Els documents que, via advocacia de l’Estat, ha fet arribar el PSOE al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per demanar el tancament de les tres delegacions, però, són més un seguit de comentaris polítics que cap demostració de res. Però de convertir arguments polítics en jurídics ja en sap prou, l’advocacia de l’Estat, com s’ha vist en el judici de l’1-O.

Ahir, a més, el govern va fer públic que els seguiments també han arribat a les oficines empresarials d’Acció. És a dir, que mentre Andalusia o Extremadura, per posar només dos exemples, poden desenvolupar acció exterior i ajudar a internacionalitzar les seves empreses, el PSOE vol tancar les delegacions catalanes perquè els seus delegats fan piulades sobre el procés o assisteixen a actes amb polítics represaliats. Tot plegat, juntament amb aquesta unitat repressora que es manté a l’Estat espanyol contra el sobiranisme, mostra que el govern, provisional, del PSOE, més enllà de parlar de diàleg, no ha canviat pas la seva actitud vers Catalunya.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia