L’Àngela, la dona miracle

Així, segons ella mateixa explicava, l’anomenava el seu metge per haver resistit un considerable nombre d’entrebancs de salut. Aquest darrer se l’ha emportada, no pas sense lluita. Fer-Ma (dels seus cognoms) com ella es vantava, ha mantingut les conviccions i la perseverança. Ambdues les constatem en la fe i la militància que des de força anys feia paleses en les copioses i constants cartes als directors de diaris, col·laboracions en revistes municipals o escrits a favor de campanyes de salut, sempre a favor de la causa justa. També valenta i sense temença quan va caldre denunciar la injustícia i el despropòsit davant de les ofenses a la terra i la llengua. Un altre tret de la seva personalitat va ser l’optimisme i les ganes de seguir jove d’esperit mentre els anys se li tiraven al damunt. Les reunions amb la gent gran o les trobades d’amistat, ben segur que trobaran a faltar la seva notable i peculiar personalitat. Que el seu record la faci present molt de temps.