Un model de ciutat per a Barcelona

Ada Colau i Jaume Collboni han reeditat aquesta setmana el pacte de govern que Barcelona en Comú i el PSC ja van tancar al llarg del mandat passat i que l’aplicació de l’article 155 va fer saltar pels aires. Aquest cop, Colau i Collboni han vestit un acord que hauria de ser immune a l’evolució del procés o, el que és el mateix, a la sentència. Colau i Collboni asseguren que és un acord que pensa en Barcelona, com si el que passa a Catalunya no l’afectés i a l’inrevés. En tot cas, més enllà d’això i sabent que l’acord tot just comença a caminar, hi ha un punt, nuclear, que no queda gens clar. Quin serà el model de ciutat que defensarà el govern? Colau es va presentar l’any 2015 a les eleccions per posar fi a la Barcelona des poderosos i les elits, la Barcelona que, de fet, ha liderat, fora de quatre anys de res, el PSC. Els socialistes defensen fórmules publicoprivades en la majoria dels àmbits, creuen que cal tornar a fer promoció turística, defensen la tolerància zero amb els manters...

És el pacte un repartiment de regnes de taifes? Vaja, un fes tu el que vulguis en la teva àrea mentre no molestis gaire? Perquè el PSC aconsegueix una tinència d’alcaldia de Seguretat que pels comuns no era necessària. Tindrà autonomia de l’alcaldia aquesta nova àrea? Podrà, com va dir Collboni en campanya, poder per fer foc nou a Ciutat Vella? Els comuns mantenen el poder sobre el pressupost, però cedeixen l’àrea econòmica. Perquè Collboni pugui presentar propostes molt més liberals sense afectar els comptes? Cultura es divideix en dos perquè cap dels dos partits donava el braç a tòrcer en les negociacions. Massa incògnites sobre quin model és el que han pactat els dos partits per a que Barcelona continuï avançant.