Opinió

Tribuna

Desobediència? A què? A qui?

En un discurs recent el papa Francesc parlant d’obediència als nuncis els deia: “La virtut de l’obediència és inseparable de la llibertat, perquè només en llibertat podem obeir realment.” És conegut l’enorme grau de desobediència civil i religiosa de Jesús de Natzaret, que es va declarar obedient, “i obedient fins a la mort”, a la llei superior, contra les obediències assenyalades pels homes del moment a favor dels seus interessos i conveniències. Salvant les distàncies i amb l’esperança posada en ensenyaments carregats d’exemples que els segles passats ens han deixat, vistos els darrers casos jurídics fets a l’ombra de la presó preventiva, voldria fer remoure consciències. Aquests fets a mi i a molts ens han remogut les entranyes.

Els encausats, amb tota llibertat, han parlat públicament de les seves idees i no s’han amagat de res. Sempre dins les normes, evidentment interpretables, i el discurs vehement de noviolència explícit. Em ve al magí l’Evangeli: “Jesús respongué: jo he parlat públicament al món...” “Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?” És massa evident l’enfrontament de Jesús als poders establerts, a les lleis anquilosades. Enfrontament que feia trontollar la còmoda situació de governants, i també de jerarques religiosos, que van preferir dictar sentència de crucifixió, abans d’escoltar i reflexionar si el que deia Jesús era o no era bo. No els convenia i això passava per sobre de tot. Tot i que les benaurances donen com a premi el regne del cel als perseguits pel fet de ser justos, caldria considerar amb consciència la innocència dels encausats i evitar la persecució de les idees.

Els exemples de persones i grups que han fet evolucionar i progressar lleis, que avui són vigents, són molts i de diferents àmbits i creences. Però tristament lleis que en la nostra societat creiem bàsiques, com és el vot femení igualitari que van aconseguir les sufragistes fa 100 anys, a molts països encara estan inclús pitjor i, a les dones, no se’ls respecten aquests drets. Mahatma Gandhi deia: “Quan una llei és injusta, el que és correcte és desobeir.” D’exemples, els que vulguem. El fet és que cal tenir clar a què i a qui cal obeir i fer-ho en consciència cercant el bé comú i, ai!, la veritat. Tornant a l’exemple troncal que ens va donar Jesús de Natzaret, podem veure que l’obediència a les lleis que defensen la persona, la seva llibertat d’esperit i la seva transcendència el va convertir en un exemple clar i compromès amb la humanitat que avui continua sent vàlid, i en canvi la desobediència a les lleis civils i àdhuc religioses del moment el va dur a la creu.

Convindria que la societat es veiés emparada més per la bondat i per la llibertat, també per la presumpció d’innocència, que no pas pels tribunals i la duresa de les lleis que haurien d’estar sempre al servei de les persones i mai per sobre d’elles. El regne del cel pot esperar; les famílies i la societat, no tant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia