Fil a l’agulla a la seguretat a Barcelona

Diuen que el primer que cal fer per solucionar un problema és admetre que existeix. I en la seguretat a Barcelona està passant una miqueta això. Més enllà del fet que és cert que un canvi legal ha fet més difícil empresonar els delinqüents reincidents, l’Ajuntament de Barcelona havia negat insistentment que el problema s’estava fent més gran cada dia. La visualització del canvi ve donada per la creació d’una tinència d’alcaldia que es dedicarà específicament a la seguretat i que té dins el seu nom la paraula ‘prevenció’, en una clara declaració d’intencions. Els consolats de Barcelona comencen a advertir els seus conciutadans dels riscos de visitar la ciutat; els fets delictius, fins i tot els més greus, continuen creixent, contra el que passa a la resta de grans urbs de l’Estat; a la ciutat actuen almenys 500 carteristes... La situació és prou greu i amenaça, si continua l’actitud actual, de sortir de mare.

Per revertir l’actual situació cal la col·laboració de tothom. La seguretat a Barcelona necessita un gran pacte de país, ja que el que afecta la capital afecta tot el Principat. El govern de la ciutat i el del país han de treballar junts i analitzar quina ha de ser la seva col·laboració. Caldrà que els polítics prenguin les decisions necessàries perquè els professionals, en els àmbits de la prevenció i de la seguretat, puguin actuar amb unes directrius clau. Si això s’aconsegueix, la seguretat hauria de quedar fora de la lluita partidista, cosa que beneficiaria el ciutadà, que actualment n’està patint les conseqüències, com revela l’enquesta de victimització. I, per acabar, caldrà també la lleialtat institucional d’un govern de l’Estat que escatima els recursos que una gran ciutat com Barcelona necessita.