El lector escriu

Els invisibles

Vaig llegir amb molt d’interès i, per què no dir-ho, amb desencant l’article publicat sobre La Sopa de Girona. Em va sorprendre la quantitat de xifres que donaven voltes a una problemàtica social fins al punt de deshumanitzar la informació.

Podem resumir l’article dient que la majoria dels usuaris de La Sopa són homes d’entre 30 i 35 anys i que el 90% tenen patologia dual (trastorns mentals més toxicomanies ) i que és de suposar no tenen suport social o familiar ni ingressos econòmics… És evident... viuen al carrer!!! Per mi no són invisibles, no ho han sigut mai. Com a resident al Barri Vell en conec molts que són assidus i parlo amb ells, són persones amb la seva història vital, la seva patologia i les seves necessitats més bàsiques. El que em preocupa no són els que accedeixen a anar a La Sopa sinó tots aquells que per motius diferents no hi volen anar o no hi tenen accés. No estic familiaritzada amb la normativa d’inclusió de La Sopa, però sé que té unes normes que s’han de complir i aquelles persones que no les compleixen o són penalitzades no hi poden accedir, també soc conscient que fa una gran tasca perquè té uns bons professionals. El gran problema és que aquests usuaris exclosos és probable que no puguin adequar-se a unes normes per la seva pròpia patologia o no hi vulguin entrar perquè sigui el reconeixement real del seu fracàs social. Aquests són realment els invisibles per tots. Si no poden accedir al nivell zero que és La Sopa per poder des d’aquí començar ...on els col·loquem? Si un no pot entrar dins de l’esglaó més bàsic de l’engranatge social no li queda cap més opció que delinquir, emmalaltir, morir o, en el millor dels casos, seguir invisible. La xifra de l’augment del 19% de persones que van deixar de viure al carrer l’any 2018 respecte a l’any 2017 la trobo ridícula. Què va passar amb la resta?

Hem de remodelar la figura de La Sopa i construir una “porta del darrere” per poder-hi entrar. És inadmissible que es quedi gent a fora, gent que voldria entrar però no pot, no vol o no en sap però ho necessita. Adequar normes alternatives, figures mediadores, fer que la psicologia social i la política vagin agafades de la mà per avançar. No n’hi ha prou amb xifres, són persones.

Aviat arribarà l’hivern, feu un treball d’empatia per un moment i penseu el que és dormir al carrer.

Si sou polítics, poseu-vos a treballar, els carrers són molt grans, mai no saps si t’hi pots trobar.

Girona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia