Integració

Estic atònita: el desgavell que han dit els feixistes, que cal recompensar les pobres famílies que han “patit” la immersió lingüística, vol dir inequívocament que no pensen. Sabeu què vol dir immersió lingüística? És avortar els guetos i integrar, com a ciutadans de primera, els qui han fugit de l’Espanya pobra. Vol dir que tots som iguals.

Ara bé, convé aclarir que hi ha dos termes en sociologia que són molt esclaridors: un dels dos termes és integració, i l’altre és assimilació. Els catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, s’han declarat de sempre decidits a no practicar l’assimilació, sinó la integració. Quina n’és la diferència? L’assimilació s’entesta a fer que la gent oblidi els seus orígens; la integració és fer-los compartir llengua, cultura i feina al país on han emigrat, però això significa que recordin sempre els orígens. Ho hem aplaudit i ho hem pagat, perquè hi tenen tot el dret.

Ara bé, sense integració són uns desarrelats definitius. La immersió lingüística ha estat un èxit: cap ciutadà de Catalunya, escolaritzat, ignora el castellà però s’ha format per usar la llengua catalana. I tot i això és més usat el castellà.

Hem actuat amb humanitat i amb èxit pedagògic; ens mereixem un digne aplaudiment. I ara surten aquests analfabets i ho consideren un mal irreparable, que hagin fet la immersió lingüística. Tot el contrari. Van marxar de casa seva quan les condicions eren molt adverses; hi han retornat els qui ho han volgut. Però els ciutadans catalans que han nascut a fora, tenen dues llengües. Aquests tergiversadors són els mateixos que han votat, a Andalusia, Vox, la ideologia de la qual és aquella que va matar Federico García Lorca. L’han tornat a matar.

I és en èpoques de crisi quan reneix l’extrema dreta, que està molt interessada en la divisió en classes i en mèrits sanguinis.

Perdoneu-me que ho digui, però això em fa ganes de perbocar. Ens cal un altre Paco Candel. I amb urgència.