Noblesa

La veritat és que em trec el barret en veure la quantitat de gent que va anar a la manifestació en la darrera Diada. Tots sabíem que era una aposta arriscada. Pensar en la possibilitat de veure els carrers de Barcelona quasi deserts feia basarda a tothom. Vull dir que quan recordes tota la lluita pel referèndum, la quasi proclamació de la República que encara ara no sabem ben bé què va passar, les posteriors fugides d’Espanya d’uns polítics i d’altres que varen anar a declarar a Madrid o sigui un fet que no s’entén perquè tots junts haguessin fet més força davant del món i sobretot el que anem veient els darrers mesos que no sembla cap tipus d’unió entre tots els independents, ans el contrari, diria que aquest passat 11 de Setembre s’ha mostrat de nou al món que el caràcter català és més noble que mai. La paciència pacífica que mostrem en la lluita per la nostra llibertat, any rere any, crec que no existeix enlloc del món. Només així aconseguirem el que volem. Serà llarg i feixuc però és millor ser pacífic que violent! Hi ha exemples històrics que ho demostren.