Catalunya a les urnes

La repetició d’eleccions a l’Estat espanyol el proper 10 de novembre tindrà a Catalunya un caràcter excepcional, perquè no es tractarà només de confirmar o matisar els resultats i el missatge que els catalans ja van donar el passat 28-A, sinó de constatar com la societat catalana respon a la desacomplexada pressió de l’Estat envers el nostre país. D’una banda, amb una sentència previsiblement condemnatòria en el judici contra els líders sobiranistes catalans, que intensificarà l’atac a la integritat i la sobirania del poble català. I d’altra banda, amb els tres partits de la dreta espanyola –PP, Cs i Vox– abraçats al 155 i a l’“«a por ellos»”, amb Podem havent sacrificat la peça del referèndum en la negociació amb el PSOE, i amb Pedro Sánchez, enrocat d’esquena al diàleg amb el sobiranisme majoritari a Catalunya i esgrimint l’amenaça del 155 davant una reacció conflictiva a la sentència del Suprem.

L’escenari, amb la sentència judicial en plena cursa electoral, els possibles candidats afectats, les reaccions del govern i els partits polítics catalans i les mobilitzacions i actes de resposta, és terreny adobat per a la Junta Electoral Central, àrbitre desacomplexadament parcial en tota qüestió relacionada amb Catalunya durant l’anterior període electoral. Davant d’aquesta situació tan extrema des de qualsevol punt de vista, els partits catalans que representen la majoria social favorable al referèndum i que rebutgen la repressió judicial de l’Estat contra els líders polítics i socials de l’independentisme haurien de ser capaços d’explorar propostes, aliances o acords programàtics conjunts que traslladin a Madrid l’evidència d’aquest front ampli, transversal i majoritari a les urnes. Seria la millor aportació possible de la política catalana al moment històric que viu el país.