S’ha de votar i s’ha de parlar

Tot a punt per a unes noves i properes eleccions (les quartes, en un període de temps molt curt) però, si no es produeix el miracle dels pans i els peixos, el resultat serà el mateix que tenim ara, i el problema per investir el president del govern serà el mateix que ha portat Sánchez a convocar eleccions, i això es pot convertir en la cançó de l’enfadós.

Dedueixo que aquesta situació tan anormal només es pot atribuir a la incompetència de les persones que s’han arriscat a entrar a la política, aprofitant moments de feblesa institucional, i que els ciutadans amb necessitats de canvi, confiant a millorar la situació per a tothom, s’han agafat a un ferro roent, tot i saber que es cremaran, i així ha succeït.

Ara que ja tothom està escalivat, s’escolten els brams de venjança, d’uns contra els altres, fins i tot amenaçant de no anar a votar; això ja és el súmmum de la ignorància política, suposo que provocada pel desencís sorgit de les reaccions dels polítics que cadascú ha escollit.

Ara és el moment en què els afiliats als partits han de decidir si canvien els caps de llista o s’arrisquen amb els mateixos, però el més important és que tothom ha d’anar a votar, no pot haver-hi abstenció si no volem tornar a l’aznarisme, que vol dir franquisme. S’ha de lluitar per governs democràtics, que estiguin disposats a parlar i pactar les diferències, respectant els drets de tothom; és perillós escoltar segons qui, dir que a Catalunya hi ha problemes de convivència, jo dic que només hi són quan el govern de l’Estat envaeix Catalunya amb un excés de forces de seguretat, quan no hi ha cap brot de violència, en previsió del que pugui passar, i, l’exemple, el tenim en tot el que va passar l’1-O, i les seves conseqüències contra l’independentisme.