És vergonyós

Des de quan es pot criminalitzar la possibilitat? L’Estat espanyol sembla que no conegui la seva pròpia història, la més fosca. Resulta que l’estan repetint (qui no coneix la història està condemnat a repetir-la). Em refereixo a aquella sòrdida etapa de la Inquisició, on es torturava i cremava gent només pel fet de ser sospitosa de temptar contra un poder eteri sense proves fefaents. Perquè, amb la deriva que ha pres la justícia espanyola, sembla que segueixi els dictats d’en Torquemada, el gran inquisidor.

Si ho volen fer així, la meitat dels catalans (pel cap baix) hauríem de ser jutjats, perquè tots podem aconseguir els ingredients per fer estralls més o menys casolans, molts de nosaltres sentim vergonya aliena d’aquest estat tan corrupte. Tots en algun moment hem pensat a carregar-nos algú i amb la sang calenta no hauríem dubtat. Però després ho hem rumiat i hem desistit. Perquè el pensament és lliure. Però més de la meitat volem una solució pacífica, els que ens manifestem amb lliri a la mà com a mínim. I això els dol. Perquè ells no ho farien amb tants miraments i no entenen el poder del respecte i la convivència pacífica, sense imposar res, és clar, els hem fet un gol per tot l’escaire i encara estan en estat de xoc.

Quina és la resposta d’aquest Estat homogeneïtzador i tancat al diàleg? Sembrar la por entre el poble ras perquè anem amb compte. Cerquen arguments per condemnar el moviment cívic català. I com que no els troben se’ls inventen per no haver d’arribar a una entesa.

I mentrestant qui ho ha de patir és el poble, com deia l’Ovidi Montllor: i el pobre cavall, què?