Fundacions. L’altra cara de la moneda?

L’obra social d’una fundació pot impulsar, entre les seves activitats, innumerables accions de cooperació destinades als més febles, projectes, alguns d’un gran nivell d’investigació i activitats difícils d’assolir sense la seva participació. Una intervenció que, no tenint-ne cap obligació legal, sí que, molts cops, va ser la seva principal raó fundacional.

Desdibuixada la idea inicial i guiats per l’egoisme d’uns quants, moltes institucions, amb vocació inicial de servei a la gent, han passat a dependre de la “generositat” de fons d’inversió i dels seus gestors.

Que, malgrat la deriva, la legislació faci possible aquesta funció és principal.

Ara bé, què ha passat per arribar a un “noticiable” nivell de bones obres?

Quants aqüífers s’han perdut per sobreexplotació? Quants vicis ocults s’amaguen per estalviar costos de serveis... energètics? Quantes vides s’han perdut a les travessies urbanes per perpetuar els peatges? I quantes hores fent cua? Quantes petites empreses no han sobreviscut a competències deslleials? Quants treballadors han patit regulacions, si més no, qüestionables? On és el periodisme d’investigació?

Ja sé que nedo contra corrent. Gairebé he “sobreviscut” sense trepitjar ningú, i em sap greu veure, a les xarxes, gent que conec aplaudint, sense qüestionar-se res, la dualitat, i el màrqueting d’aquestes “bones obres”.

Si a sobre moltes d’aquestes empreses són les mateixes que estan al costat dels qui restringeixen i limiten els nostres drets i llibertats nacionals, al servei de l’Espanya eterna, potser és hora del #TsunamiDemocràtic.