Opinió

Revenja i retallada de llibertats

Ni les lamentables i interessades filtracions dels darrers dies ni la nul·la confiança prèvia en una sentència justa ens feien témer una condemna tan salvatge. Nou demòcrates de pedra picada, defensors de la no-violència i del diàleg, han estat condemnats a cent ants de presó, un segle, suposadament per la concentració davant de la conselleria d’Economia del 20 de setembre del 2017 i pel referèndum de l’1 d’octubre. Així acaba la farsa del macrojudici als líders del procés i es consuma la causa general contra l’independentisme. Si ja eren una injustícia intolerable els dos anys de presó provisional que han hagut de suportar els polítics i activistes –i no oblidem els que pateixen l’exili–, les penes que els han estat imposades són un abús inhumà. És per això que, una vegada més, i en la mesura que ens és possible, els fem arribar, a ells i als seus familiars, el nostre suport i solidaritat. Estan patint una condemna injusta per haver defensat un compromís polític contret amb la ciutadania, la majoria com a càrrecs electes i membres del govern legítim i els Jordis, com a responsables de dues grans institucions de la societat civil: Òmnium i l’ANC.

La resolució de la sala segona del Tribunal Suprem, amb Marchena al capdavant, és una revenja d’estat. Pretén ser un càstig exemplar que serveixi d’escarment i d’avís a navegants. Però és un error històric. És la més indesitjable culminació de la judicialització de la política engegada pel PP –i després continuada pel PSOE– amb el recurs contra l’Estatut que va propiciar la sentència del TC el 2010 després d’haver estat aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Lluny de ser una solució, agreuja el problema. És la constatació que per la via del diàleg és impossible l’entesa amb un Estat que ho fia tot a la repressió i no fa cap proposta per resoldre el conflicte. Al contrari. Ahir mateix, el president del govern espanyol en funcions usava la sentència com a arma llancívola contra el moviment independentista, proclamant que en demostra el fracàs. Res més lluny de la realitat. La força de l’independentisme i del suport al dret a decidir –inexistent, segons el Suprem– es veurà en les pròximes eleccions i no en les resolucions judicials. I, de fet, ja en tenim un tast en les mobilitzacions ciutadanes de protesta, que, una vegada més, reclamem que es facin de manera pacífica.

El veritable fracàs de la sentència és que empara una gravíssima retallada de drets i llibertats. Converteix la concentració davant de la conselleria d’Economia i la mobilització de l’1 d’octubre en actes sediciosos. Ens converteix en presumptes sediciosos a tots els que protestem o ens manifestem contra lleis que considerem injustes amb la voluntat de canviar-les. Ens volen emmordassats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia