La primavera silenciosa

Fa uns anys vaig deixar la ciutat per anar a viure al camp. Una persona amb criteri em va advertir que el fet de viure entre sembrats i conreus era més perillós per a la salut que no pas viure a la ciutat. No m’ho vaig creure. Malauradament amb el temps m’he adonat que aquella advertència no anava tan desencaminada. Quan surts a fer un volt, a passejar, de tant en tant observes rètols: “camp ruixat”, advertint que s’hi ha aplicat un herbicida, pesticida, producte químic (possiblement Rondup o Glifosfat) altament perillós per als animals i les persones. Passats uns dies, els tractors tornen amb cisternes de purins i els escampen sobre aquells conreus. Més tard, vindrà una sembradora a sembrar-hi blat de moro, i s’hi tornaran a col·locar rètols: “Montsanto” o “Bayer”, multinacionals capdavanteres dels aliments transgènics, les qui proporcionen les llavors als agricultors.

D’aquesta manera, any rere any es va contaminant l’aire i el sòl, liquidant la biodiversitat que fins fa poc formava part de la vida del camp, ocells, cargols, granotes, sargantanes, papallones, flors salvatges... no hi queda a penes res, silenci, o potser el soroll del vent. Igualment, amb aquest procés es van saturant les capes freàtiques, fins aconseguir contaminar l’aigua. Però, tot i així, els soferts ciutadans estem obligats a pagar la factura de l’aigua... i, si en volem beure sense risc, hem d’anar al súper i carregar-ne un munt d’ampolles, que per suposat també les haurem de pagar.