Poble sotmès

Quan un poble necessita demanar permís per preguntar-se quin futur vol tenir, és un poble sotmès

Quan un poble ha de demanar permís per utilitzar la seva llengua, és un poble sotmès,

Quan en un poble el seu Parlament necessita demanar permís per debatre de tot, és un poble sotmès.

Quan un poble ha de demanar permís per legislar sobre el benestar dels seus integrants, és un poble sotmès.

Quan un poble ha de demanar permís per determinar les seves infraestructures, és un poble sotmès.

Quan un poble ha de demanar permís per planificar l’ensenyament a les escoles, és un poble sotmès.

Quan un poble ha de demanar permís per organitzar la sanitat dels seus integrants, és un poble sotmès.

Quan un poble escull els seus representants al Parlament d’Europa i són bloquejats per l’Estat, és un poble sotmès.

Quan un poble determina, en el seu Parlament, de quina manera s’organitza la seva seguretat pública i quines armes s’han d’utilitzar i és ignorat per les forces policials de l’Estat, és un poble sotmès.

Aquesta és la Catalunya dels unionistes, dels autoanomenats constitucionalistes.

Què n’és, de difícil i trist, viure en un poble sotmès.