A la tres
La Greta, en camí
“ Els franctiradors apunten a la Greta, incomodats amb la seva juvenil gosadia mediambiental
Venècia negada és el penúltim senyal, però els negacionistes del canvi climàtic mai en tenen prou. Sort que la Greta està en camí. D’ençà que l’activista sueca va començar a tenir notorietat, franctiradors columnistes l’apunten de manera implacable, incomodats amb la seva juvenil gosadia mediambiental i amb ganes de convertir-la més aviat que tard en un joguet trencat que deixi de robar minuts de protagonisme a persones suposadament més adultes i més preparades. És un tret característic del pensament més estret: la capacitat d’elevar el nivell d’exigència i crueltat cap a les bones persones, sobretot si són prou joves per fer enrogir els seus predecessors generacionals i cobrir de vergonya la seva ineficàcia. Per això deuen trobar una molt mala notícia que la Greta Thunberg –que a l’agost va arribar a Nova York a bord d’un veler per participar en la cimera de les Nacions Unides– hagi trobat ara plaça en el catamarà d’una parella australiana dedicada a filmar documentals que li permetrà desplaçar-se fins a Madrid per participar en la COP25 que s’hi celebrarà el mes entrant. Creuar més còmodament l’Atlàntic per l’aire no ha entrat mai en els seus plans perquè considera que els avions contaminen massa. L’expectació davant la seva intervenció ha augmentat molt després del discurs que va fer a les Nacions Unides, amarg i contundent. També criticat, especialment pels que li retreuen que no encaixi en el motlle de joves manyacs, sans i riallers. Però resulta que s’ha forjat una activista que no exerceix d’alumna obedient i que ha vingut a dir-nos el que no ens agrada sentir. Mentre alguns la tornaran a convertir en l’objectiu a abatre, molts altres aplaudirem novament el seu discurs, si està a l’altura de l’anterior. Serem aquells que celebrem que, amb un present depriment i un horitzó incert, encara hi hagi joves disposats a mullar-se el cul. Nois i noies que fan un pas endavant per a una bona causa col·lectiva i per demostrar que, efectivament, els fills poden ser millors que els pares. Sí, sort que la Greta està en camí.
