Els joves actuals

Soc d’aquelles persones que, tenint més de 60 anys, em mirava els més joves de reüll i pensava que no anaven bé. No tinc fills i per tant, aquest món, el segueixo a través dels nebots. Fa anys que em feia la sensació que la seva lluita personal era “passar de tot” i viure segons “bufa” el seu mòbil. És a dir: quan parlava amb ells de qualsevol temàtica, sempre que dubtaven miraven què deia el seu aparell portàtil, que, per cert, sempre el porten a sobre seu. Igual que nosaltres portem el nostre rellotge de tota la vida. O sigui, raonar, pensar i meditar semblava que per a ells no existia! Però ara reconec que aquest maleït aparell comunicatiu tan imprescindible per a ells resulta que els està portant cap a una lluita unificada per aconseguir els seus drets i llibertats per al seu futur! És a dir, gràcies a aquest fet, poden organitzar-se ràpidament per aconseguir els seus objectius de protesta a diferents llocs del país. M’imagino que ni miren els diaris ni les televisions per decidir-se. No els cal. Per a ells, el seu “ull” és el seu mòbil.