L’auge de Vox té més d’un responsable

Una de les principals notícies que ha deixat la repetició de les eleccions generals del 10-N –i sense cap mena de dubte la més preocupant– ha estat l’important ascens de Vox. La ultradreta espanyolista se situa com a tercera força al Congrés amb 52 escons. El partit que lidera Santiago Abascal s’ha beneficiat de la desfeta de Cs i ha guanyat 1 milió de vots amb un perillós discurs autoritarista farcit de xenofòbia pel que fa a la immigració –que vincula de manera infame a la delinqüència–, d’homofòbia i combatiu amb les polítiques contra la criminal violència de gènere, que causa cada any la mort de desenes de dones. Sense oblidar la catalanofòbia del seu projecte polític amb l’amenaça constant d’una dura recepta repressiva contra les institucions catalanes i els dirigents polítics independentistes.

Es poden buscar explicacions sociològiques sobre l’emergència de Vox. Però el desastre que suposa el creixement de l’ultranacionalisme espanyol d’arrel totalitària té també múltiples responsables. Una dreta espanyola del PP i Cs no homologable a Europa en el seu blanquejament de l’extrema dreta amb què han institucionalitzat el feixisme de Vox en pactes de govern tan importants com els de Madrid i Andalusia, entre d’altres. Una esquerra que no ha sabut replicar les barbaritats que plantejava Vox. L’àmplia difusió per part d’un ecosistema mediàtic espanyol amable amb la ultradreta. I un govern socialista que ha optat per la repressió a Catalunya i la intolerància cap als adversaris independentistes. Tot un aval per als postulats de Vox. Un conjunt de greus irresponsabilitats que enforteix l’extrema dreta, que acabarà pagant el conjunt de la ciutadania i que pot liquidar la ja deteriorada democràcia espanyola.