A la tres
El planeta diu prou
“Més enllà dels interessos energètics estatals i ecologistes, i de contradiccions de tots, cal frenar el canvi climàtic
La Cimera pel Clima de Madrid intentarà salvar o decidir com aplicar l’acord contra l’escalfament de París del 2015, que s’havia d’implementar l’1 de gener del 2020. El canvi climàtic és tan evident que no cal insistir en la veracitat dels informes científics alarmants amb què ens bombardeja l’ecologisme cada tardor, durant la preparació de les cimeres pel clima de les Nacions Unides. Perquè cada desembre hi ha una trobada similar des de 1995 i les contradiccions dels estats rics i els intents naïfs dels ecologistes fa dècades que s’hi enfronten. N’he seguit de prop algunes i només un cop cada dècada els estats són capaços d’assolir algun pacte, sempre de mínims, empesos per la fortalesa econòmica de l’Estat convocant. No és el cas d’Espanya i Xile, on s’hauria de concretar l’acord contra el canvi climàtic de París. Aquella entesa internacional s’ha afeblit amb la negativa dels EUA de Trump a ratificar-lo i l’excusa de la Xina i l’Índia a prendre mesures locals, emparant-se en el fet que són encara estats emergents tot i ser en el top ten de contaminadors.
Les cimeres de 12 dies, amb 150 estats i altres tantes organitzacions alternatives muntant fòrums simultanis resulten poc efectives i encara menys sostenibles. Els interessos estatals i de les grans energètiques a mantenir la dependència dels combustibles fòssils són encara ferms, i només la pressió global de societats més conscienciades, com ara l’europea, i dels joves a escala mundial està fent canviar les indústries dels estats desenvolupats. La conscienciació dels consumidors empeny a fabricar contaminant menys i a consumir energies renovables.
Però, en la lluita contra l’escalfament, sempre hem anat fent tard. El protocol de Kyoto de 1997 advertia del canvi climàtic, però no va ser fins al 2015 quan els estats van comprometre’s a prendre-hi mesures. L’acord vinculant pretenia mantenir l’escalfament del planeta per sota dels 2º del 2020 al 2030. Ja seria un èxit sortir de la cimera de Madrid amb un compromís de mesures que frenin la pujada de 3,2º de la temperatura mitjana global. Que la jove noruega Greta Thunberg tingui més sort que fins ara l’ONU.
