L’OTAN afronta el seu futur

L’OTAN va tancar ahir la cimera de Londres, la del seu setantè aniversari, amb un comunicat en què els líders dels diferents estats fan pinya i es comprometen a objectius obvis com ara “treballar plegats” i “mantenir la pau”, passant així pel damunt de les grans discrepàncies que han aflorat de nou aquests dos dies de trobada. L’afirmació del president francès, Emmanuel Macron, que l’organització està en “mort cerebral” o l’evident animadversió d’alguns dels líders cap al president nord-americà, Donald Trump –ben patents en el vídeo filtrat ahir en què alguns d’ells se’n riuen obertament–, són la constatació que, més enllà de grans frases i de tenir clar el paper clàssic vers les amenaces de Rússia, l’OTAN té pendent un gran debat de fons sobre el seu futur.

En tot cas, hi ha factors de tensió que han reaparegut aquests dies. Un d’aquests factors serien els dubtes europeus sobre el compromís nord-americà en l’organització, i més quan Trump predica l’“Amèrica primer” o gira el cap vers Àsia. L’altre, el paper de Turquia, que fa la viu-viu amb Rússia i que té un paper molt controvertit en la guerra de Síria, amb greus acusacions sobre el respecte als drets humans pel que fa al tracte als kurds. I finalment, la reivindicació nord-americana, que no és nova de la presidència de Trump, de reclamar més diners als socis europeus, sempre menys disposats que els EUA a gastar diners en defensa.

Malgrat aquestes discrepàncies, continuarà l’OTAN? Ningú en dubta, sobretot perquè té un paper important de solidaritat en la protecció de països més petits, però potser caldran més cimeres per parlar de veritat cara a cara i menys fer el fatxenda i riure per darrere.