El lector escriu

‘Glòria’ o la impotència de no ser estat

Que les catàstrofes naturals, com ara la borrasca Glòria d’aquests últims dies a casa nostra, són inevitables és una evidència. També ho és que les seves conseqüències no són sovint de fàcil solució.

El que no és tan evident és que aquestes conseqüències, necessàriament, siguin inevitables. La solidesa d’una infraestructura i el seu manteniment tenen una relació directa amb la dimensió dels danys causats, fins al punt que aquests podrien no produir-se.

Aquests dies, des de l’Ebre fins a l’Empordà, passant per la Tordera, hem estat testimonis de la fragilitat del país i de les mancances que suportem pel que fa a defenses que ens estalviïn danys majors.

A hores d’ara molts ajuntaments catalans, i la mateixa Generalitat, ja fan cua a Madrid per pidolar a l’Estat la declaració de zona catastròfica que els faci més assequible la reconducció de la situació.

Tenim una idea del país que podríem construir i protegir si disposéssim d’una part important dels 16.000 milions d’espoliació fiscal anual?

No som un país ric, no tenim recursos naturals ni l’aigua ens sobra. El que s’emporten són els beneficis del nostre treball, un sobreesforç que, sense deixar de ser generosos, hauríem d’anar reduint per no perpetuar el sacrifici i posar al dia un país per als nostres fills.

I això no ens ho donaran, ho hem de prendre. És nostre!

Vallirana (Baix Llobregat)



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia