La desconstrucció de la Costa Brava

Encara recordo veure sortir de la seva garita l’encarregat del port de Llafranc, cridant esperitat al patró d’un vaixell que estava entrant per la bocana: “Palamós!, Palamós!” El port de Llafranc era massa petit per allotjar aquell vaixell però prou gran per alterar els corrents del mar dins la badia i el desplaçament de la sorra de la platja.

El port de Llafranc va ser construït a mitjans dels anys seixanta del segle passat, quan l’estructura urbana del front de mar i el seu passeig feia molt temps que estaven consolidats. Des d’aleshores ha fet falta desplaçar mecànicament la sorra de la platja per evitar el bloqueig de la seva bocana. La seva escullera ha desviat els corrents i els efectes dels temporals s’han fet sentir cada cop amb més força a la banda de Venècia, a ponent de la platja, fins que aquest any la força i la durada del temporal han desmuntat una part del passeig.

Tothom ha quedat sorprès amb les conseqüències d’aquest temporal, i ara resulta que el MOPU exigeix a l’Ajuntament de Palafrugell que ordeni una retallada en les ocupacions de terrasses del passeig de Llafranc com a condició prèvia per pagar les obres de reconstrucció. Sembla com si no entenguessin que la causa principal de l’efecte del temporal contra el passeig és l’existència del port. Si el MOPU es nega a pagar el mur de contenció del passeig, l’Ajuntament hauria d’exigir l’enderroc del port de Llafranc, i faria molt bona feina el MOPU traslladant les pedres de la seva escullera a Palamós.

Seria un bon inici per a la desconstrucció de la Costa Brava.