Censura prèvia i censura posterior

Els fills dels pares republicans no hi aniran quan es parli de la monarquia. I els fills dels pares comunistes no hi aniran quan es parli del sistema capitalista. I els fills dels pares ateus no hi aniran quan es parli de les diferents religions. Els fills dels pares homòfobs no hi aniran quan es parli dels drets dels homosexuals. I els fills dels pares masclistes no hi aniran si es parla d’igualtat de gènere. Això és censura prèvia. Això són prejudicis. Amb el pin parental defensat per Vox, els pares podran censurar. Tot i així, hi ha pocs pares disposats a adoptar aquesta actitud censuradora o prohibicionista. I poques persones que pensin que els pares que opten per l’escola pública puguin censurar el currículum oficial. Si ets mestre, els pares podrien denunciar-te, per amenaçar o picar, per parlar malament de la Guàrdia Civil, o per penjar una bandera independentista. Això és censura posterior. De les censures posteriors, o denúncies, podem dir que moltes no es tramiten, perquè no tenen sentit. De les censures prèvies podem dir que moltes persones les critiquen perquè van contra el dret dels alumnes a estar informats.