Opinió

Guillem López Casasnovas

Economista

El món de demà

Els aplaudiments als professionals no es traduiran en despesa. Més desencís entre el dit i el fet

Es recuperarà la producció, però eixugar el llast generat serà cruel. Vindrà per la via indirecta, ja que qui ha assumit el tràngol de tot plegat són els governs. L’encara més gran nivell d’endeutament deixarà els comptes públics molt tocats. Europa no és prou compassiva i els retrets nord-sud ens allunyen cada cop més de crear institucions efectives i capital social (confiança entre les parts). En l’anàlisi econòmica debatrem la gestió del deute públic en un moment d’interessos baixos però amb primes de risc de país i sense la inflació necessària per abaratir el cost del deute. Tornarem a discutir retallades pressupostàries. El valor dels sectors de protecció social i els aplaudiments als professionals no es traduiran en despesa. Més desencís entre el dit i el fet.

La tecnologia de fer les coses canviarà. El Gran Germà ens vigilarà individualment. Les apps ens seran facilitades per a la nostra conveniència; portaran aparellades dades que en part seran de salut individual, pública, mediambiental, de qualitat de vida i de ves a saber què. Això permetrà a les democràcies menys consolidades certs abusos autoritaris contra la llibertat individual.

Com la mort, el virus ens ha igualat. La desigualtat social es farà, però, encara més gran. Certament, tots hem hagut de passar per un filtre similar, però el culte personal es tornarà a associar a qui més pot gastar en prevenció via aquells certs o falsos ginys que apareixeran. La solidaritat haurà durat el que ha durat el confinament. La por de l’altre i la cura d’un mateix reapareixeran. Les polítiques públiques de control ho facilitaran: cribratges, identificadors, portes separades, circuits distints segons si ens ha marcat o no el virus. Una llàstima.

Els liberals antiimpostos, passades les condonacions i moratòries fiscal conjunturals, tindran menys arguments. Els podemites i assimilats desbarraran per la falta de seny en l’autolimitació del seu argument. Es revalorarà durant un temps la importància de tenir bones institucions que funcionin i professionals públics amb motivació intrínseca (l’extrínseca, els diners, no millorarà), i de formar bons analistes en la gestió pública i en l’avaluació adient de les decisions a prendre fora del mercat. Caldrà veure quant perdura i en què es tradueix.

La globalització farà més por: serem refractaris a bellugar-nos tant i sospitarem dels forans, i encara més dels immigrants pobres, per allò de “ves a saber quin mal ens poden portar”. La cohesió social patirà.

Políticament, els partits extremaran posicions en els dos eixos: els sobiranistes, per la creença que, amb aquesta Espanya i aquesta gestió dels nostres interessos, no hi ha res a fer; la resta, a l’entorn de les mancances de la solidaritat. En l’eix esquerra-dreta, ressuscitarà la polèmica d’haver salvat els bancs en el passat i que no s’ha fet prou després per les persones, amb reivindicació d’estatalització i extremant els arguments entre l’Estat i els mercats. Funcionant més per mantres, la polarització augmentarà. El corona haurà salvat l’escàndol de l’altra corona.

Haurem après a treballar d’una altra manera, a no ser científicament tan supremacistes, mostrant la fragilitat que ens envolta. Recuperarem nous sentits per a la nostra vida diària, un pèl de carpe diem i una certa espiritualitat per la consciència de pensar més el que fem i on anem.

Les xarxes ens hauran ajudat a protegir-nos, a autoafirmar els nostres prejudicis, clústers psicològics o zones de confort (“entre els nostres ens sentim millor”); però això ens haurà polaritzat més. En tot cas, el benefici addicional amb què valorarem fruir de bona qualitat de vida farà un salt majúscul quan el malson s’hagi acabat. El virus de la Covid-19 serà declarat, a l’estil d’Ibsen, l’enemic del poble: Sant Jordi haurà de matar la bestiola! I farem molt d’esbarjo per Sant Joan, l’any que sigui; en particular, els catalans menorquins! I tants altres que veuen ajornades les seves festes!

Notícies relacionades del tema
"Com ens en sortirem?"

Montserrat Nebrera González
Montse Nebrera
ADVOCADA I PROFESSORA DE DRET CONSTITUCIONAL (UIC)

Abans del ‘Diari’

Ada Parellada
Ada Parellada
CUINERA

Més flexions que reflexions

Alba Alfageme
Alba Alfageme i Casanova
PSICÒLOGA ESPECIALITZADA EN L’ABORDATGE DE LES VIOLÈNCIES MASCLISTES

Ser-hi més que mai

Maria Eugènia Gay
Maria Eugènia Gay
DEGANA COL·LEGI DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA

Garantint l’accés de tothom a la justícia

Guillem López Casasnovas
Guillem López Casasnovas
ECONOMISTA

El món de demà

Gerard Esteva
Gerard Esteva
PRESIDENT DE LA UNIÓ DE FEDERACIONS ESPORTIVES DE CATALUNYA

El Pla Marshall que l’esport necessita

Cristina Sánchez
Cristina Sánchez
SOCIÒLOGA UDG

De manera diferent

Gemma Lienas
Gemma Lienas
ESCRIPTORA

El nostre planeta sense nosaltres

Carme Trilla
Carme Trilla
ECONOMISTA. PRESIDENTA D’HÀBITAT3 I DE L’OBSERVATORI METROPOLITÀ DE L’HABITATGE

Reflexió sobre l’estat del benestar

Eudald Carbonell
Eudald Carbonell
ARQUEÒLEG

Caldrà més consciència d’espècie

Ismael Palacín
Ismael Palacín
DIRECTOR DE LA FUNDACIÓ JAUME BOFILL

Confiança en l’escola, eines i acompanyament

Joan B. Casas
Joan B. Casas
EXDEGÀ DEL COL·LEGI D’ECONOMISTES DE CATALUNYA

Panorama econòmic del coronavirus

Ramon Brugada
Ramon Brugada
CARDIÒLEG. CAP DE SERVEI DE L’HOSPITAL TRUETA

Solidaritat en temps de crisi

Dolors Bramon
Dolors Bramon
PROFESSORA EMÈRITA DE LA UB

Sense desqualificacions

Miquel Bassols
Miquel Bassols
PSICOANALISTA I EXPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MUNDIAL DE PSICOANÀLISI

Què ens podem trobar al final del túnel?

Laia Serra
Laia Serra
ADVOCADA. DONES JURISTES

Temps d’acció civil

Francina Alsina
Francina Alsina
PRESIDENTA DE LA TAULA DEL TERCER SECTOR

El millor antídot: un pla d’emergència social

Josep Vergés
Josep Vergés
PRESIDENT I CEO DE LA FUNDACIÓ INTERNACIONAL DE L’ARTROSI

El dia després

Núria Esponellà Puiggermanal
Núria Esponellà
ESCRIPTORA

Una porta oberta

Josep Oriol
Josep Oriol Pujol
DIRECTOR FUNDACIÓ PERE TARRÈS

Economia per a les persones

Imma Tubella Casadevall
Imma Tubella
SOCIÒLOGA I CATEDRÀTICA DE COMUNICACIÓ

La borsa o la vida

Jordi Feu i Gelis
Jordi Feu i Gelis
SOCIÒLEG, PEDAGOG I DIRECTOR DE LA CÀTEDRA DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA DE LA UDG

Un senyal d’avís per a la universitat

Ramon Tremosa
Ramon Tremosa
PROFESSOR D’ECONOMIA A LA UB I EXEURODIPUTAT

Sort d’Europa!

Núria Pradas
Núria Pradas
ESCRIPTORA

En temps de coronavirus

Salvador Cardús
Salvador Cardús
PROFESSOR DE SOCIOLOGIA A LA UAB

Nafrats, però més forts



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia