Opinió

Ombres de primavera

Una iniciativa d’una altra època

“La iniciativa conjunta d’Edicions 62, La Caixa i la Generalitat va permetre publicar en català ‘La cartoixa de Parma’ de Stendhal i 50 grans obres de la literatura universal.

Ala Psicopatologia de la vida quotidiana, Sigmund Freud va abordar els lapsus com una manifestació de l’inconscient en forma d’equívoc: la psicoanàlisi com l’última temptativa racionalista d’intentar explicar-ho tot. El cas és que, evidentment, no sabria dir si correspon a cap manifestació de l’inconscient el fet que, a l’ombra d’ahir, cometés un lapsus atribuint La cartoixa de Parma a Balzac. Tampoc no sé si és perquè acabava de llegir aquest nom entre els escriptors francesos traduïts al castellà per Consuelo Berges o perquè feia poc que havia fet una classe on-line en què, a propòsit de la mort de Michel Piccoli, explicava que l’actor va representar Frenhoffer (aquell pintor condemnat al fracàs en qui s’han reconegut molts d’artistes) a La belle noiseuse, l’adaptació de Jacques Rivette de la cèlebre nouvelle de Balzac “L’obra mestra desconeguda”. En fi, un lapsus que va quedar imprès. Vull pensar que m’ho perdonaran.

Comentava ahir que, havent-la llegit per primer cop en la meva joventut en la traducció al castellà de Consuelo Berges, he volgut rellegir la novel·la de Stendhal (que no de Balzac) en la catalana de Pere Gimferrer (si ho faig una tercera vegada potser hauria d’intentar-ho amb l’original en francès) publicada a la MOLU. Aquesta col·lecció va ser una iniciativa conjunta d’Edicions 62 i La Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears (és a dir, La Caixa temps abans que es reconvertís en CaixaBank i funcionés com tots els bancs, però volent rentar-se la cara amb l’Obra Social) dirigida per Joaquim Molas amb l’assessorament de Josep Maria Castellet i de l’escriptor que va traduir La cartoixa de Parma. A més, va comptar amb l’ajut institucional del Servei del Llibre del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Recuperant antigues traduccions i encarregant-ne de noves, la iniciativa responia a la voluntat de posar a l’abast del lector en català les grans obres de la literatura universal. Tenint continuïtat en una altra amb obres del segle XX, la col·lecció va publicar cinquanta títols del 1981 a 1986. A un preu assequible, amb una lletra petita i atapeïda, això sí, i amb una austera tapa tova verdosa en què a la coberta hi ha el dibuix de l’autor de l’obra corresponent (i, escrits en lletra grossa, el seu nom i el títol, mentre que, en lletra petita, hi ha el de la col·lecció i, a sota, Edicions 62 i La Caixa) i a la contraportada una nota biogràfica. Una iniciativa que sembla d’una altra època. Això quan no han deixat de ser necessàries altres d’equivalents. És com si s’hagués perdut alguna idea important.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia