Opinió

De reüll

Victoire no calla

La feroç ‘pax’ ruandesa està darrere el pillatge dels recursos del Congo

Cada dos per tres Victoire Ingabire, activista pels drets humans, el diàleg i la reconciliació a Ruanda, compareix davant la policia per respondre de les més inversemblants acusacions, l’última, dimecres passat, de terrorisme. Comparada amb la figura de Nelson Mandela per la ferma determinació per la justícia i la pau al seu país i a tota la zona dels Grans Llacs, va ser presidenta de les Forces Democràtiques Unides i el gener del 2010, tot just tornar de l’exili, va demanar el reconeixement de totes les víctimes del genocidi sense distinció ètnica com a pas necessari per conjurar l’horror que no ha cessat. Va pagar el seu coratge amb vuit anys de presó i des que fou indultada és víctima d’una contínua operació d’assetjament psicològic i intimidació que li fa saber que la pròxima vegada, potser, no tornarà a casa i s’afegirà a la llista de centenars d’opositors al govern desapareguts o suïcidats, el darrer dels quals Venant Abayisenga, de qui no se sap res des del 6 de juny. Victoire, per la seva projecció internacional –el seu marit Lin Muyizere i els seus fills viuen refugiats a Europa– s’ha convertit en altaveu d’uns crims que romanen en la impunitat. Però per què el món tolera amb els ulls clucs la feroç pax ruandesa? Per una qüestió pura i dura de pillatge: el règim de Kagame mou guerra a l’est del Congo, d’on s’extreu el coltan dels mòbils amb què ens comuniquem mentre les víctimes resten silenciades. Qui fa el negoci?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia