Dues amigues de cor

Senzilles paraules de dues amigues de cor. Sali: “De vegades penso que he tingut mala sort, però pensar-ho no serveix de res; s’ha d’agafar forces i tirar endavant.” Coumba: “El que més l’angoixa és que als seus fills els falti un sostre i un plat a taula.” Sali: “Soc mare de dos nens i una nena i estic sola; el pare no s’ocupa de res, ha desaparegut.” Coumba: “Ella els vol donar un futur.” Sali: “El meu somni és que estudiïn, que no s’aturin a l’ESO. No sé com ho faré, ara ja em costa pagar els materials, però ho faré, només em tenen a mi.” Coumba: “Necessita feina, un habitatge digne, poder mantenir la família; l’única ajuda que rep són els aliments de Càritas.” Sali: “Tinc una mitja jornada de 600 euros i en pago 350 de lloguer; la propietària em vol fer fora, però on puc anar jo amb tres nens petits? A serveis socials ja coneixen la meva situació.” Coumba: “És tan valenta! Lluita sola, en silenci, fins que no pot més.” Sali: “M’aixeco una i mil vegades i surto a buscar, a buscar, a buscar, per sobreviure.” Coumba: “Una amiga de cor, una germana, li passo roba per a la nena petita que té l’edat de la meva, o si un mes em sobren vint euros...” Sali: “Ens coneixem des de l’adolescència, hi és a les verdes i a les madures.” Coumba: “Que sàpiga que estic al seu costat, que es pugui desfogar...” Sali: “Em deixa plorar, m’escolta, em calma, em diu: «No et desesperis, tot anirà bé».” Coumba: “Estant com està, es preocupa pels altres.” Sali: “A Càritas veig persones que pateixen molt més que jo; les escolto, es desfoguen, les comprenc, si pogués les ajudaria!”