Missió acomplerta

No entenc gaire en futbol, tan poc, que m’admira tot el que els que en saben són capaços de veure en una sola jugada. Com a tanta gent, en el seu moment em va enamorar aquell Barça que jugava fent caure la bava perquè allò era, anàlisis tècniques a banda, una cosa molt bonica. Als que som del país i ens l’estimem, ens encantava veure que la majoria de vegades pràcticament tots els jugadors que eren damunt la gespa eren catalans o com a mínim s’havien criat a la Masia; ah!, i a més les samarretes lluïen “Unicef” al pit! Si no ho recordo malament, aquesta època es va iniciar amb en Joan Laporta com a president. Des que va marxar, l’equip va agafar un pendent que cada vegada s’accentua més: joc insofrible; molts forans a l’equip, gent que no quadra amb allò de l’“ADN Barça”; gent que per acabar-ho d’adobar s’ha comprat caríssima i s’ha venut a baix preu. Amb els entrenadors, cap ha arribat ni tan sols a la sola de la sabata d’en Guardiola. I es va canviar “Unicef” per una dictadura del Golf! Rosell i Bartomeu, especialment aquest darrer, ja quasi que pot dir aquella frase de les pel·lis de guerra: “Missió complerta”, o sigui, “Barça destruït”. O gairebé. Era l’objectiu. Lamentable.